La Secció Oficial torna a posar de manifest l'empenta del cinema espanyol a competició amb un títol propens a la polèmica en abordar la qüestió de la tauromàquia, 'Tardes de soledad' d'Albert Serra. Mentre que en una sessió espacial de la secció oficial s'ha pogut veure un altre treball encomiable del cinema espanyol com és 'La virgen roja' de la directora Paula Ortiz. Més enllà de les pel·lícules espanyoles en la competició oficial hi ha hagut lloc per una discreta participació llatinoamericana amb el primer film de ficció de la documentalista Maite Alberdi, 'El lugar de la otra'.

Emmirallament

'El lugar de la otra' és la primera pel·lícula de ficció de la documentalista Maite Alberdi després de treballs com 'El agente topo' (2020) o 'La memoria infinita'(2023), ambdós treballs presents a competició de la secció Perles del festival basc i ambdós també nominats a l'Oscar a millor documental. La relació de Maite Alberdi amb el Festival de Sant Sebastià ha transcendit la matreixa programació ja que va formar part del jurat de la secció oficial l'any 2021. La cineasta xilena s'inspira en un dels casos del llibre 'Las homicidas' (2000) de l'escriptora xilena Alia Trabucco, la de l'escriptora María Carolina Geel que el 1955 va assassinar al seu amant, Roberto Pumerino, en el saló del te del Hotel Crillón. Va ser un escàndol social d'envergadura a l'època i fins i tot la poetessa Gabriela Mistral va enviar una carta al president del país sol·licitant l'indult de la condemnada.

Cartell de la pel·lícula 'El lugar de la otra' de Maite Alberdi

El film d'Alberdi té una idea de partida molt bona com és la de l'emmirallament de Mercedes (Elisa Zulueta), una dona de vida discreta, secretària judicial a l'ombra d'un jutge i esclava de la llar, envers una alliberada dona escriptora assassina. El film posa damunt la taula una qüestió transgressora amb l'estranyesa d'una dona criminal, sovint associat a la histèria femenina, per parlar d'empoderament femení. La llàstima és que aquest plantejament d'alliberament personal que busca fugir del costat sensacionalista o escabrós del crim resulta malaguanyat per una encotillada realització d'època, com si Maite Alberdi restés empresonada en els llocs comuns del cinema de ficció. Aquesta pel·lícula que compta amb producció de Netflix i amb un guió d'Inés Bortagaray i Paloma Salas, completa el seu repartiment amb Francisca Lewin, Marcial Tagle, Pablo Macaya o Gabriel Urzúa.

Publireportatge

La nova proposta espanyola d'Albert Serra 'Tardes de soledad' disposa de producció de Montse Triola, Pedro Palacios o Luis Ferrón, a més de les corresponents ajudes de les administracions, entre les quals, la catalana. La proposta d'Albert Serra és un publireportatge sobre la figura del torero Andrés Roca Rey en diferents faenas presentat sota la forma d'un documental de caràcter immersiu que filma com mai s'havia vist aquesta professió. Filmat a curta distància, en primer pla, amb so natural, registrant tota l'atenció dels gestos, posats, maneres, actituds i converses. Una qualitat extrema de proximitat i immediatesa que afavoreixen la participació de l'espectador. Fins i tot conté alguns moments d'intimitat, de privadesa, com vestir-se en una habitació d'hotel, un cerimonial litúrgic esdevingut un acte quasi de transvestisme, amb el torero com si fos el camerino d'un ballarí, amb unes gases ajustadíssimes, un cos tàctil, que no pot amagar una certa delectació homoeròtica.

Aquest treball de Serra crec que vol evitar la polèmica en procedir a l'absència dels comentaris en off, deixant que parlin les imatges per si mateixes, però no es pot dissimular l'atracció que exerceix el món del toreig en el cineasta. I enmig d'aquest intent impersonal, completament fals com es posa de manifest en el seguiment exclusiu de la vida i obres d'Andrés Roca, podem respirar la testosterona, l'adrenalina, el temor i també fanfarroneria del torero sempre envoltat d'una fidel camarilla aduladora. Però el documental també aconsegueix transmetre els esbufecs, patiment, tortura, mareig i mort del toro com un acte de barbàrie a mans de l'home.

Vampirisme

El cinema espanyol torna a brillar, ara fora de competició, gràcies a 'La virgen roja' de Paula Ortiz que s'inspira en el cas real de l'assassinat de la jove prodigi Hildegart Rodríguez. Es tracta d'una producció dels estudis Amazon i les distribuïdores Elastica i Avalon que compta amb una escriptura treballadíssima dels guionistes Eduard Sola i Clara Roquet. Hildegart (Alba Planas) va ser concebuda per la seva mare, Aurora (Najwa Nimri), per ser la dona del futur, preparada a consciència per esdevenir una ment brillant de l'Espanya dels anys trenta, esdevenint un dels referents europeus sobre sexualitat femenina, coincidint amb l'esclat de la República espanyola i la caiguda de la monarquia. Però les intencions d'una mare possessiva i invasiva s'esquerden quan Hildegart s'enamora d'un jove, Abel Velilla. El resultat és un fascinant conte gòtic entre el feminisme radical i la feblesa de l'amor amb una vampírica Najwa Nimri. Un film que ofereix un tractament riquíssim d'idees, pensaments, eugenèsia i ideologia així com un concepte visual simplement enlluernador, magistral. El repartiment es completa amb Aixa Villagrán, Patrick Criado i Pepe Viyuela.

Cartell de 'La virgen roja' de Paula Ortiz