L’actor i director americà Bradley Cooper està d’actualitat aquests darrers anys fruit del seu treball incansable. De ser nominat als Oscars a millor actor secundari en la pel·lícula ‘American Hustler’ (2013, David O. Russell) o nominat a l’Oscar a millor actor per ‘El francotirador’ (2014, Clint Eastwood), Cooper va passar a estar nominat fins en vuit ocasions als Oscars per la seva primera pel·lícula com a director, el remake del clàssic ‘Ha nacido una estrella’ (2018), pel·lícula d’èxit que ell també protagonitzava al costat de l’estrella musical Lady Gaga. Després de protagonitzar, produir i dirigir la també multinominada als Oscars ‘Maestro’ (2023), sobre el cèlebre compositor Leonard Bernstein, ara Bradley Cooper dirigeix una aposta menys ambiciosa inspirant-se lliurement en fets reals de la vida quotidiana d’una parella anodina on l’home acabaria esdevenint popular monologuista, John Bishop.

‘Sin conexión’ de Bradley Cooper

‘Sin conexión’ és una pel·lícula senzilla, sense gaires pretensions, que aborda la crisi matrimonial d’una parella madura amb fills, formada per Alex Novak (Will Arnett) i Tess Novak (Laura Dern). Més enllà dels contratemps d’una separació quan l’amor s’esvaeix i la incomprensió s’instal·la en llurs vides, la pel·lícula se serveix del recurs original del format stand-up, els monòlegs en clubs de comèdia. Les actuacions del protagonista masculí, Alex, que debuta de forma improvisada després de prendre alguna copa, serveixen com a vehicle imprevist de la crònica informal, entre el dolor i l'humor, del procés de separació que pateix. Una successió desordenada de números còmics, els ingredients dels quals provenen de la seva pròpia experiència com a pare a càrrec dels fills o, per exemple, de la seva primera relació extramatrimonial en molts anys.

‘Sin conexión’ de Bradley Cooper

‘Sin conexión’ bascula entre el melodrama, incidint en el trauma del divorci, i la comèdia romàntica quan a través del retrobament casual dels cònjuges disputats s’obre un període de reenamorament i d’autoconeixement. El mateix cineasta americà es reserva un paper secundari en la història, únicament de farciment, el d’un actor, Balls, el millor amic d’Alex, sense massa sort, amb una predisposició especial a protagonitzar alguns numerets dins de la trama sense massa gràcia. El resultat és una proposta simpàtica i entranyable però insuficient. Una película menor on sovint els comentaris incisius, irònics o sarcàstics del protagonista en micro obert tampoc semblen massa inspirats. Una sensació de desencís preval en l’espectador, ja que ni el duet protagonista aconsegueix excel·lir més enllà d’unes actuacions solvents, especialment, la de Will Arnett.