Cal celebrar l’esforç de la distribuïdora Avalon per portar finalment a les pantalles la pertorbadora i magnètica ‘Under The Skin’ del londinenc Jonathan Glazer, adaptació d’una novel·la de l’escriptor neerlandès resident a Austràlia Michel Faber. Es tracta d’un film rodejat d’una certa aura de maleit ja que ha romàs durant anys en els llimbs de la distribució cinematogràfica des de que va començar a circular pels festivals de cinema l’any 2013.

Scarlett Johansson es fica en la pell d'una extraterrestre molt terrenal que degluteix incauts amants en una espècie de magma de quitrà. Ella es passeja pels carrers buits amb una furgoneta engalipant joves solitaris, secundada per un motorista que es desfà de cadàvers o proporciona cossos que serveixen de carcassa pel visitant alienígena.

Tot forma d’un procés depredador i d’extermini, procés portat a terme de forma maquinal, freda, impersonal. En aquesta batuda d’humans sense manies, el film compta amb una seqüència terrible en què l’extraterrestre és testimoni silenciós i no mou un dit per evitar una tragèdia familiar en una platja amb mala mar.

Cinema de ciència ficció sobre alienígenes que es mouen d’incògnit entre nosaltres que juga al fantàstic i l'horror combinant una mirada feta de quotidianitat amb fragments estilitzats de pura abstracció, tot creant moments tan hipnòtics com pertorbadors. Tot plegat recolzat en una banda sonora atmosfèrica i enigmàtica a càrrec de Mica Levi.

La criatura de l’espai exterior deixa enrere la ciutat de Glasgow després d’una experiència inèdita amb un passavolant desfigurat i aleshores arrenca un periple erràtic mogut per l’intent d’entendre l’espècie humana i ella mateixa. Aquest àngel caigut, àngel exterminador, ara, torbat pels humans, s'emboscarà progressivament en una Escòcia selvàtica, feréstega, en la segona part del film. Un recanvi de paisatge i entorn sota una mirada tel·lúrica i primitiva que funciona com el revers estilístic empantanegat de la primera part.