Hem vist un ensopit i previsible melodrama de telenovel·la brasilera que combina la violència de les faveles de Río de Janeiro amb un conflicte patern-filial a 'Pacificado' de Paxton Winters - amb producció de Darren Aronofsky -. També ha decebut l'eixuta, pedant i minimalista cinta argentina 'Vendrá la muerte y tendrá tus ojos' de José Luis Torres Leiva - títol provinent d'uns versos de Cesare Pavese - sobre l'estudi de la relació de dues dones quan una d'elles es posa greument malalta a base de plans curts, tancats i estàtics. Enmig de la grisor d'una competició molt discreta quan hem traspassat l'equador del festival basc destaca la gamberrada del francès Guillaume Nicleaux que torna a servir-se de la figura de l'escriptor Michel Houellebecq interpretant-se a si mateix a 'Thalasso'.

Fora de les normes

Ha resultat molt més estimulant l'autoparòdia i la broma destructiva i irreverent a la qual es sotmet Michel Houellebeq de bracet de Gérard Depardieu en el film de Nicleaux, 'Thalasso'. Houllebecq i Depardieu es troben en el centre que dóna títol al film per sotmetre's a teràpies naturals i cal dir que la complicitat entre ambdós resulta molt engrescadora i divertida. Un dels grans encerts és que un mai sap si estan actuant en un paper aprés o és que els dos personatges són ells mateixos.
Després de 'El secuestro de Michel Houellebeq' (2014), que barrejava ficció i realitat, el realitzador Nicleaux estirant aquesta fructífera beta en què es fa difícil distingir veritat i mentida. En aquest centre de talassoteràpia funciona molt bé el contrast entre l'esperit llibertari i independent d'ambdues figures amb les normes i restriccions als quals els sotmeten, com és la prohibició de la ingesta d'alcohol o el fumar. Nicleaux aprofita per parlar de la fama d'ambdues celebritats i el fenòmens dels fans des de la conya i la irreverència.

'Thalasso'

També fa befa del món del cinema inventant-se la presència del cèlebre actor nord-americà Silvester Stallone pels voltants del centre. Tot i l'excés verbal del personatge de Houellebeq, amb teories estrafolàries en ocasions, resulta commovedor quan se'ns posa a plorar remembrant la presència de la seva àvia morta. La inclusió d'una trama mig gangsteril pel que fa a la separació dels pares és quan el film es desinfla i perd gas, és quan aleshores es perd la imprevisibilitat i el grau de sorpresa.

Cant a la llibertat

El tarannà més llibertari i independent de l'esmentada 'Thalasso' de Nicleaux perviu d'alguna manera en un altre film a concurs tan simpàtic i bonic com 'Y llovieron pájaros' de la cineasta canadenca Louise Archambault, adaptació cinematogràfica a partir de la novel·la homònima de Jocelyne Saucier. És la història de tres avis ermitans refugiats en un bosc quebequès que veuran sotragada la seva tranquil·la vida per la presència d'una periodista tafanera que fa un treball documental sobre els estralls d'un gran foc que va devastar la zona anys enrere i que cerca pistes sobre un dels supervivents, Boychuck, pràcticament una llegenda. La pau i el recés d'aquest món masculí es veu trasbalsat també per l'arribada d'una àvia octogenària que abandona el psiquiàtric on havia estat tancada sense motiu.

Evidentment és una pel·lícula que tracta sobre l'anomenada tercera edat però ho fa des d'un vessant força inèdit, el de reivindicar una vida plena, lliure, independent i sense límits al marge de la societat. Un film que aposta per segones oportunitats en el cas de l'àvia nouvinguda, que creu en l'amor sense la cotilla de l'edat i que defensa viure el moment sense complexos. Aquí destaca un treball emotiu i sincer dels veterans actors Andrée Lachapelle, Rémy Girard, Éric Robidoux i Louise Portal.

'Y llovieron pájaros'. Equip artístic. Foto: Jorge Fuembuena.

D'altra banda, el film insisteix en el paisatge natural, el bosc, com a territoris de la llibertat lluny del món. La vida dels tres avis entronca amb l'esperit de plenitud i de comunió de l'home enmig de la natura de Henry David Thoreau. Pesa també el relat del drama i la tragèdia d'un foc devastador, ben reflectit a través del treball fotogràfic de la periodista (Eve Landry) o els tenebrosos i simbòlics quadres del vell Boychuck, fruit d'una pena incommensurable havia d'exorcitzar a través de la pintura en la soledat d'una cabana.