La cerimònia d’obertura del 67 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, conduïda per Cayetana Guillén Cuervo i Loreto Mauleón, va esdevenir un homenatge a l’experiència del cinema gaudit en sales i, particularment, una oportuna reivindicació dels gèneres cinematogràfics. Durant l’acte a l’Auditori Kursaal es va atorgar, com és tradició els darrers anys, el premi de la Crítica Internacional FIPRESCI a la millor pel·lícula de l’any, guardó que enguany ha estat per ‘Roma’ del mexicà Alfonso Cuarón.

La gala va continuar amb la presentació dels components del Jurat Oficial encarregat de donar la Concha d’Or, jurat format entre altres per l’actriu Bárbara Lennie o el productor Pablo Cruz, i que estarà presidit pel realitzador irlandès Neil Jordan. La projecció de la pel·lícula inaugural, la coproducció britànic-americana ‘La decisión/Blackbird’ de Roger Michell, va comptar amb la presència del director britànic, acompanyat del productor David Bernardi i un dels actors protagonistes, Sam Neill.

Neil Jordan. Foto: Montse Castillo.

L’última voluntat

Després de films com ‘Notting Hill’ (1999), ‘Al límite de la verdad’ (2002)  o ‘Le Week-End’ (2013), el director sud-africà Roger Michell però resident a la Gran Bretanya ha estat l’encarregat de dirigir aquest remake del film danès ‘Corazón silencioso/Silent Heart’ (2014, Bille August) – film que va competir també a Sant Sebastià -, adaptació del llibre homònim de Christian Torpe, qui participa també en el guió.

En aquest film que entra a concurs, Michell s’allunya d’una de les seves especialitats, la de la comèdia, i s’endinsa en el format del melodrama a partir d’una idea molt teatral, la del retrobament familiar en un espai concret i el temps delimitat d’un cap de setmana. El motiu d’aquest conclave familiar és la decisió de morir que ha pres la mare malalta, Lily (Susan Sarandon), afectada d’una malaltia degenerativa irreversible.

La notícia no és cap sobresalt per a ningú ja que tots arriben sabedors d’aquesta última voluntat materna i respectuosos de la decisió presa. En realitat, el cap de setmana és la data triada per morir i l’entorn familiar en serà partícip. Més enllà de la barreja de sentiments i sensacions diverses per part de tots al llindar de la mort de la mare, la tensió soterrada de l’encontre familiar propiciarà també l’aflorament de retrets i veritats ocultes entre els seus membres.

Roger Michell. Foto: Montse Castillo.

Ens trobem davant d’una delicada i sensible celebració col·lectiva d’un ritus mortuori fruit de l’amor mutu. Un film que posa damunt la taula el polèmic tema de l’eutanàsia, arrenglerant-se completament en la seva defensa. Cal dir que és una obra feta amb respecte, amb dosis d’humor negre i amb poques concessions al sentimentalisme.

Destaca també en aquest retrat col·lectiu la preponderància de la casa, l’hàbitat del matrimoni conformat per Lily i el seu bondadós i generós marit, Paul (Sam Neill), espai en vida pròpia, ple des records i vivències, molt ben estudiat pel director Michell. Acompanyen a una solvent Sarandon, una extraordinària Kate Winslet i una fracturada Mia Wasikowska en el paper de filles Jennifer i Anna, respectivament.