Professora de ball, creadora de contingut i manresana. Parlem amb Nadine Romero del seu èxit a les xarxes socials, de la creació en contingut en català i de la seva naturalitat; la clau de l'èxit.

Entrevista llarga:

Text: Regina Rigau - El Monocle / Imatges: Aina Pizarro - El Monocle

Qui és la Nadine Romero?

Soc una noia de Manresa, de vint-i-set anys. Soc professora de dansa des de fa molts anys, i vaig començar amb el món de la creació de contingut i de les xarxes socials ara fa tres anys, i tot va ser després de penjar un vídeo explicant el meu dia a dia. Jo explicava les meves anècdotes que em passaven com a monitora de menjador, i la gent en volia més. Arran d'això en una setmana vaig arribar a 10.000 seguidors. Per mi tot era nou, i no entenia el que estava passant, no era conscient. I a partir d'aquí, fins al dia d'avui, estic col·laborant amb diversos programes també. Així que no sé si em puc considerar "influencer", però jo vaig fent.

Hi ha un moment en què fas un canvi de xip, i decideixes començar a compartir el teu dia a dia?

No va ser un canvi de xip, em va sortir sol. Va ser natural, perquè la gent em demanava més contingut. Jo sempre dic que si en un inici no hagués tingut un vídeo viral, ara per ara no estaria treballant de les xarxes socials. No ho tenia com una meta, no havia pensat: vull ser creadora de contingut o tiktoker, simplement va ser una cosa espontània i molt natural, molt orgànic. I a poc a poc vaig veure que era una cosa que funcionava, i també que m'agradava, que per a mi és essencial perquè si no no ho hagués continuat fent.

El contingut que crees és en català, perquè és la teva llengua. Tot i això, creus que això genera més impacte?

Segurament si el primer vídeo que vaig fer l'hagués fet en castellà ara no estaria aquí. Però no va ser una cosa buscada, pensant que faltaven contingut en català, per exemple. Simplement, va ser així perquè és la meva llengua, la forma que tinc de pensar. Jo penso que el meu contingut agrada força perquè és en català, és un punt que m'ha ajudat.

I de quins temes t'agrada parlar a les xarxes?

A mi m'agrada molt parlar de la meva vida. Em poso davant la càmera i explico una mica com em sento, el que jo penso... També sé que agraden molt les meves anècdotes, la forma en la qual m'expresso, com parlo i la reacció que tinc d'humor. Jo la vida la veig així, millor prendre't les coses bé que malament, perquè si no estaríem amargats tota la vida.

Parlem de l'humor. Ens fan falta creadors de contingut en català en clau d'humor? Gent que vingui a fer-nos riure?

Penso que sí. Perquè no? En català n'hi ha molt pocs, jo no en conec a masses que em facin cent per cent gràcia. Jo tinc un valor afegit, perquè faig humor, en català i soc dona. A vegades ens volen fer creure que els perfils de les dones no són tan gracioses, i jo la veritat és que a vegades ric amb mi mateixa. Per tant, penso que sí, que fa falta. Crec que n'hi ha, però si ho compares amb el nombre de contingut de lifestyle... A mi també m'agrada fer-me la nena bufona i creo aquest tipus de contingut, però d'humor en falten més.

Com has viscut la professionalització de les teves xarxes? Més enllà de penjar vídeos també col·labores en programes de ràdio, fas col·laboracions... És un pas complicat?

M'encanta, m'hi sento molt a gust. I suposo que la clau també és trobar gent com la que jo he trobat, que et deixa tota llibertat a fer el que vulguis. És veritat que tinc guions, però el que més triomfa és ser un mateix, així que tot es pot adaptar, és natural i és el que enganxa a la gent.

Com combines el teu dia a dia com a professora de ball amb la dedicació a les xarxes?

És difícil, en l'àmbit d'hores. Jo abans era professora de dansa i combinava les meves xarxes amb les hores que no tenia completes. Però ha arribat un moment que el món de la creació de contingut m'ocupa molt més temps del que m'ocupa ser professora de ball. Al principi m'ho podia combinar prou bé, però ara moltes vegades és difícil combinar-m'ho i he de deixar algunes coses que jo feia, com la Nadine del passat. Això em sap greu, però el món de les xarxes també m'agrada molt, així que intento combinar-m'ho com puc tot i que he de dir que no a algunes coses. Al final tinc un lligam amb la dansa des de fa molts anys, m'he format i ara que tinc la meva pròpia companyia m'és molt difícil desarrelar-me. Tot i que en un futur pot arribar a passar, però al final són etapes de la vida. Jo intentaré fusionar aquests dos mons, perquè m'encanten.

D'alguna manera això ja ho has aconseguit una mica. Has estat presentadora digital d'Eufòria, hi ha talent artístic, ball, cant... Com arriba aquesta oportunitat?

Jo era una cosa que volia fer. Recordo estar al sofà de casa meva, veure Eufòria i pensar: "ostres m'encantaria estar allà!". I quan vaig començar a treballar amb ells, els hi vaig comentar. Perquè jo veia que portaven a influenciadors i pensava que volia que em truquessin a mi també. I al final va passar, jo crec que ho vaig projectar tant..., que ho vaig obtenir. I m'encanta, perquè veus molt de talent, molts artistes i això et fa sentir orgullós de la teva feina, ja en l'àmbit personal també com a ballarina. És meravellós veure que hi ha gent que estima tant com tu el ball, la dansa, el cant..