A Catalunya hi ha empreses que es converteixen en un "petit poble" de la Garrotxa, com és el cas de Noel Alimentaria, o també la cadena de supermercats Bon Preu amb el seu orgull osonenc. A la comarca de la Segarra i al municipi de Guissona hi ha la seu del supermercat català que més factura de tots: l'imperi BonÀrea, amb 2.822 milions d'euros i 69 milions en beneficis. Aparcaments plens de cotxes, camions, magatzems oberts i operaris amunt i avall d'una indústria única a un poble en què la majoria d'habitants es bolquen en massa a les fàbriques de la cadena alimentària. I atenció a l'especial lligam de la comunitat ucraïnesa.

Si Mercadona és la "cirereta del pastís" de València, BonÀrea és l'"emblema lleidatà" que, a diferència de la resta de supermercats, "ho produeix tot", mentre la producció es focalitza principalment a Guissona. Un municipi de 7.500 habitants -a una hora en cotxe de Lleida-, en què la meitat de la població és nouvinguda durant les darreres dècades i, amb més presència, centenars d'ucraïnesos durant els últims anys. De fet, segons ha pogut saber VIA Empresa, un de cada set habitants de Guissona és ucraïnès i d'aquí les nombroses banderes del país als balcons de la localitat des de l'inici de la guerra amb Rússia. Ni l'alcalde ni la principal companyia del municipi els va donar l'esquena. "Guissona, terra d'acollida", confessaven. Tres línies d'actuació: aportació econòmica, recaptació de material humanitari amb l'enviament d'un tràiler a la frontera i acollida de 50 famílies provinents d'Ucraïna a la zona, sobretot entre Guissona i Cervera.
 

Actualment, a Guissona també hi ha molts membres del Senegal, Romania i Bulgària. A principis del 2000 hi va haver un efecte crida per l'expansió del negoci i la manca de personal, i des de la cadena de supermercats es van buscar perfils de l'est d'Europa -molts d'ells enginyers i experts en agroalimentació- i se'ls oferia un habitatge, treball i formació, amb la voluntat que es quedessin a viure al poble i "fessin arrels". D'aquí el còmput final de més de 40 nacionalitats a BonÀrea. I el resultat en matèria laboral: la comarca de la Segarra té un dels aturs més baixos de Catalunya, amb un 5,92%, segons l'Idescat.

El veterinari que va revolucionar la comarca

Jaume Alsina Calvet (Guissona, 1934) fundador i president de BonÀrea Agrupa, va fundar la companyia el 1959 a Guissona juntament amb un petit grup de persones per "generar oportunitats en aquesta zona rural i evitar la despoblació". A punt de complir els noranta anys, continua liderant la companyia, mentre el seu fill Jaume Alsina Cornellana és el director general. Els dos membres de la nissaga Alsina formen part del lobby empresarial Femcat, nascut el 2004 i que aglutina més de 500 empreses que conformen el 8% del PIB català. De fet, el fill és el nou vicepresident amb l'entrada d'Oriol Guixà (Femcat) com a president, en què es busca fomentar la reivindicació territorial de Catalunya. I amb ell, la representació de ponent. Fer país és molt important per a BonÀrea. I d'aquí "el progrés de Catalunya". Com apunta Jaume Alsina, en una visita recent dels membres de Femcat a les instal·lacions s'han fet "moltes coses bones" però això ja és per un altre capítol. "Més de seixanta-tres anys a BonÀrea i els que em queden!".
 

Tornant als orígens, i una vegada va acabar la carrera de Veterinària el 1956 a Saragossa, Alsina va veure que la mecanització del camp anunciava una nova etapa. Després de viatges pels Estats Units, els Països Baixos i Itàlia es va inspirar i va crear BonÀrea, amb quinze cooperativistes més. Molts dels treballadors actuals qualifiquen la cadena com una "colònia industrial", ja que molts d'ells depenen de l'empresa en molts àmbits, des de la benzina, el menjar i el salari. Després d'iniciar-se com una cooperativa van decidir crear la cadena de supermercats BonÀrea per donar sortida a la sobreproducció d'aliments que generaven els socis de la cooperativa.

Les primeres botigues de BonÀrea van obrir el 1994. Aquest era un repte important, ja que en tenir establiments propis es "perdien els supermercats com a clients". També cal destacar més apostes de la companyia: les benzineres -la primera es posa en marxa l'any 1991-, l'Àrea Promocional a Guissona -amb supermercat, buffet, rentada de cotxes i benzinera per promocionar la imatge i vendre productes-, que s'inaugura el 1996; Assegurances Agropecuària de Guissona, SL, i la Fundació Privada Agropecuària de Guissona, una entitat sense ànim de lucre que presta serveis d'assistència mèdico-sanitària, ja que compta amb un centre de salut medicosanitari i una residència geriàtrica.

Un altre moment rellevant de la seva història és el de l'evolució societària de BonÀrea Agrupa. A principis dels anys noranta, en preveure els relleus generacionals, van constatar que "no hi havia cooperativa agrària que hagués estat activa cinquanta anys amb un bon nivell de prosperitat, la qual cosa va preocupar tant els veterans com els més joves", confessen des de la companyia.
 

Després de "diversos anys de maldecaps", finalment van trobar la via en la creació d'una societat mercantil i la implicació de socis i personal. El 23 de desembre de 1999 van constituir la Corporació Alimentària Guissona SA, a la qual van aportar els principals actius de la Cooperativa de Guissona, així com d'altres societats que van anar apareixent durant la dècada de 1990. Així, les 74.992 accions de la Corporació es van distribuir entre més de 4.500 accionistes, amb un "criteri encertat" i, per descomptat, amb la conformitat dels socis.

La importància de la cadena de valor

Un dels valors afegits de la companyia té a veure amb la creació d'un model d'integració únic al món, ja que compren totes les etapes de la cadena de valor: l'activitat ramadera, industrial i comercial per arribar al consumidor sense intermediaris. "Directe del camp i amb garantia d'origen", afirmen fonts de la companyia a VIA Empresa. Als seus escorxadors s'hi sacrifiquen 200.000 animals al dia. Ha esdevingut la instal·lació del seu model més gran d'Europa, amb una capacitat de sacrifici i la producció d'un milió de safates de carn.
 

En aquests moments, BonÀrea té 6.200 treballadors i un total de 576 botigues entre els territoris de Catalunya, Aragó, Castelló, València, Madrid, Guadalajara, Navarra, La Rioja, Andorra; i 61 gasolineres. Durant el 2023, BonÀrea va obrir 14 noves botigues (Estella, 5 a Barcelona, Viladecavalls, Llagostera, Calahorra, Breda, Alcañiz, Villanueva de Gallego, Sort i Fuliola) i en va traslladar i ampliar unes altres 24 botigues. Com s'ha esmentat anteriorment i a l'espera dels resultats del 2023, l'any 2022, BonÀrea va assolir els 2.822 milions d'euros en facturació, posicionant-se així com el supermercat català que més factura. Així mateix, el grup va obtenir 69 milions d'euros en beneficis nets i va invertir un total de 148 milions d'euros.

Les principals empreses de BonÀrea Agrupa són bonÀrea Cooperativa que realitza la cria i l'engreix de les aus i del bestiar, i bonÀrea Corporació que desenvolupa totes les activitats industrials (fabricació de pinsos, sacrifici, transformació i elaboració dels productes carnis, etc.) i comercials, principalment a través de les botigues BonÀrea. A part, també cal destacar l'entitat de crèdit CaixaGuissona que ha crescut paral·lelament al costat i que és l'única que queda al país, juntament amb Caixa d'Enginyers.

Un dels projectes més destacats és la construcció del Centre Alimentari a Épila, Aragó, iniciat l'any 2019 i que "mostra l'aposta del grup per assolir la integració vertical a Aragó". La construcció d'aquest nou centre alimentari segueix a bon ritme i ja s'han invertit uns 200 milions d'euros en finalitzar l'any 2023. Al seu torn, a part dels operaris implicats en les obres, ja treballen actualment en aquest centre més de 80 persones i aniran entrant progressivament més treballadors a mesura que entrin en funcionament les noves naus i processos planificats. A més, el govern d'Aragó "ha estat donant totes les facilitats a BonÀrea" per implantar-se a la seva comunitat, per la injecció econòmica que suposa.

I una última obsessió del grup: els costos, que l'empresa lleidatana ha retallat fins a l'últim cèntim per poder vendre més barat. Tampoc tenen deute. Reneguen dels bancs, i tot el seu creixement el financen amb els diners que van guanyant.