
Francesc Murgadas
Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia
|
|
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat. Si li dedico aquesta reflexió a un article que parla de gastronomia, és perquè hi ha un producte que, a hores d’ara, sembla estar en una situació que requerirà una tria. Encara que, ai las, les dues opcions duguin al mateix final. El producte és, d’entrada, l’angula. La cria d’anguila que aquests dies tancarà la seva temporada alta (va de novembre a març) coincidint amb la seva entrada als rius i passi a la vida adulta i, per tant, a noves formes de pesca i consum. I clar, si aquest producte és empaitat pels pescadors i pagat al mercat a preus astronòmics, és normal que els nostres rius acabin absolutament escurats i amb poques opcions que els futurs adults que superin la cacera, puguin tornar al mar dels Sargassos a dipositar els ous que han de permetre a l’espècie recomençar el seu cicle. Però la cosa no acaba aquí i ara. La incorporació de les nostres anguiles adultes als mercats orientals com a producte de consum gràcies al seu ràpid transport, sovint com exemplars vius, ha afegit una nova pressió a l’espècie, que veu com molts adults no arriben a completar el seu cicle biològic i, per tant, redueixen força la població global d’aquest peix, que genera, de forma evident, un nou augment del preu de compra, similar al de les angules i acompanyat d’un més discret descens de poblacions. Convertint els clàssics “caixa o faixa” (és a dir angula o anguila) en un “caixa i faixa” (és a dir un apocalíptic “ni angula ni anguila”). Fa alguns anys, semblava que l’eclosió de la gula -peix força semblant a la cria d’angula- podia resoldre la crisi. Però els morros fins noten bé les diferències entre les dues espècies. Per tant, no ens enganyem. O posem fre a les dues situacions (recollida de cries i pesca d’adults) o ja ens podem anar acomiadant d’un producte que ha estat durant segles, somni dels gastrònoms. Occidentals per l’angula i orientals per l’anguila. Per no parlar, també, dels efectes de la contaminació i el canvi climàtic. Apocalíptic. |