
Francesc Murgadas
Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia
|
|
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (bàsicament comunista). Parlaré del moviment gastronòmic que defensa una nova forma de consumir a casa els aliments i preparats, aprofitant l’oferta de menjars llestos per ser consumits que cada dia té més lloc en els prestatges i taulells de les botigues d’aliments, i fins i tot en els mercats. La proposta és molt senzilla. Passar la responsabilitat de la preparació bàsica del plat a l'industrial que ens ofereix en la seva “minuta” l’opció que nosaltres volem, i assumir, amb tots els ets i uts, el darrer escalfament (si és el cas) i la presentació a taula del preparat definitiu, escudellat al nostre gust. Una taula que, naturalment, haurem preparat també al nostre gust, pensant que l’ocasió s’ho mereix. Que no hem anat al restaurant per temps o per minuta, però que això no ha de rebaixar la sensació de benestar que oferim als comensals en una taula parada amb tot luxe de detalls. A més, el ventall cada cop més ampli i divers de preparats en aquests “temples del menjar” ens permet entomar el repte a molts nivells de confecció, especialment en salses i guarniments. Imagineu si no, que podeu comprar una peca de carn (un rodó de vedella per exemple) tot just rostit al punt i amb la intenció de preparar-hi aquella salsa que us varen ensenyar de petits i que tant us agrada oferir. O que desplaceu la compra fins a la incorporació de la salsa, pensant en aquells bolets saltats que us queden tan bons i que proposareu com acompanyament. Per no parlar de l’amanida que posareu al mig de la taula, amb les setrilleres de luxe, per qui vulgui rematar el rodó amb salsa i bolets abans de passar a les postres. I si tot això ho heu acompanyat amb unes bones copes de vi (en contingut i en continent), no us estranyi que algun dels vostres convidats, a l’hora de les postres, demani el compte amb el cafè, sentint-se com al millor restaurant. Haurà valgut la pena, no? |