
Francesc Murgadas
Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia
|
|
Seria una justa reciprocitat. Perquè aquests personatges màgics que, segons la tradició, ocupen els nostres boscos i els mantenen en bones condicions, es mereixen el nostre suport. I no sols a través dels contes de la nostra infantesa. La cura de les muntanyes i les valls del nostre territori s’ha demostrat aquest estiu com a rigorosament necessària i, per tant, existeixin o no els gnoms, reclamen el nostre agraïment per partida doble. Per una banda, ajudant-los en la seva feina de vetlla i cura de boscos i prats i per l’altra, reconeixent la seva feina a través del reconeixement dels productes que fan possible amb el seu treball. Flors, fruits i, especialment, bolets. Perquè, si continuem rendint-nos en exclusiva al xampinyó, creixent ja al marge del bosc i, per tant, sotmès a la tirania de l’home i present al mercat durant tot l’any, ens estem perdent una bona colla de possibilitats de gaudi gastronòmic que la natura posa a les nostres mans. No us demano radicalismes. No es tracta de passar tota la tardor menjant bolets un dia sí i l’altre també. Es tracta, com a mínim, de mantenir viva la flama del seu consum uns quants cops durant la temporada. Recordant que, tot i que no en parlem massa, els bolets tenen dues temporades a l’any. La tardor, més àmplia i generosa, i la primavera, més limitada però, per molts, més selecta. Us proposo una mena de “serveis mínims”. Menjar, durant aquesta tardor, dues “versions” de la cuina del bolet. La seca i la humida. Seguint la diferència, per exemple, entre el rovelló i la llenega. Seca i consistent el primer i humida i mocosa la segona. La primera, pels més mandrosos, passant-los per la graella damunt un foc de brases per coure’ls abans d’espolsar-hi l’all i julivert pel damunt. La segona, pels més valents i cuinetes, en forma d’una senzilla truita de bolets que combina els bolets passats per la paella amb una mica d’oli amb un parell d’ous de gallina de pagès batuts, en espera de la vostra entrada en el món dels estofats i similars, amb bolets. Segur que el David, el gnom de la nostra infantesa, estarà content. Homenatge als gnoms. |