
Francesc Murgadas
Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia
|
|
Segurament, ja porteu molts dies sopant a base de pa amb tomàquet i a la fresca. Però probablement, esclaus de la tradició familiar heretada, no us heu plantejat si la incorporació del tomàquet a la llesca de pa cal fer-la fregant-lo, un cop tallat per la meitat, per damunt i amanint-lo després, o si cal ratllar d’entrada el tomàquet en un bol i, un cop amanit, untar la superfície del pa amb el preparat resultant. Repassant informacions, he llegit i recordat que alguns experts deien que el tomàquet es fregava en les llesques del pa ja assecat d’uns dies. Que era una forma d’entendrir-lo que permetia tenir-lo al rebost durant tota la setmana. Fins i tot, els més agosarats defensaven que era l’invent que havia permès als nostres avantpassats no deixar les dents en alguna llesca més seca del compte. Per altra banda, la pràctica de regar la superfície de la llesca amb el preparat de tomàquet, oli i sal degudament ratllat i batut, semblaria obeir més a raons pràctiques que simplifiquessin la preparació de l’àpat durant les xafogoses nits d’estiu. Certament, hi ha algunes incompatibilitats. El pa del dia, especialment les versions de baguette o similar amb molla un punt gomosa i elàstica, no permeten un fregat continu de la superfície que acaba alliberant boles de molla que desmereixen la presentació. Per altra banda, el pa de dies, com més pitjor, sol afegir a la dificultat de llescar-lo prèviament, el no poder-ho fer prou fi com per garantir l’estovat satisfactori de tota la molla seca. Inconvenient que el torrat pot aminorar però que, indubtablement, allarga el temps de preparació d’un plat que, segons la tradició, es prepara amb un moment. Certament, en aquests sopars col·lectius d’aquestes nits d’estiu, hi ha un camí que deixa la decisió en mans de cada comensal. Oferir simultàniament les dues solucions. El bol de preparat per amanir i l’enfilall de tomacons. Amb un pa que, sense ser del dia, tingui una molla lleugerament seca que s’avingui amb les dues possibilitats de consum. Qui no es conforma, és perquè no vol. |