SI SOU SERVITS: 28/07/2025
 
Tres pistes


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Estem en plena temporada del meló. I com sempre, ballant entre els consells de l’àvia i les normes del TikTok a l’hora de comprar-lo. Però potser hauríem d’anar als clàssics i seguir els consells de tota la vida. Uns consells que no donen certesa absoluta, però sí que permeten comparar els que tenim al davant i quedar-nos amb el que estigui més madur, sense passar-se.

El primer àmbit és l’olor. Un meló madur deixa anar més olor, naturalment agradable, que el verd. Però convé tenir presents dues coses. La varietat del meló i que la maduració no hagi passat de la ratlla. Els melons de pell fina, el charentais per exemple, alliberen més olor que els nostres de secà, els allargassats de pell verda, amb la pell dura i generalment estovada a la punta per mor del consell generalitzat de prémer-lo que la gent practica, també de forma comparativa, buscant el més madur.

El segon paràmetre, generalment el que acaba decantant la nostra tria, és el pes. O potser hauríem de dir, amb més criteri, la densitat. I aquí, per tant, es tracta novament de comparar tot buscant entre els diferents melons disponibles, del que fa la sensació de més pesant, indici d'un major contingut de sucre, quan en posem un a cada mà.

I finalment, hi ha una tercera pista. La cua del meló. Situada a la base i sense que la gent tingui tendència a manipular-la, torna a aportar informació, ja que, com més seca i, aparentment, a punt de desenganxar-se estigui, indicaria una maduració més avançada.

Com us deia, hi ha molts altres suposats criteris per identificar el meló més madur. Per exemple, el que diu que com més “costelles externes” tingui més bo serà. Però no sembla que tinguin massa raó. Per tant, valdrà més que dediquem els esforços a la conservació en bones condicions. Evitant-li els cops, girant-lo al rebost de tant en tant si li tenim molts dies, ordenant-los segons el punt de maduració. No oblideu que, la nostra tradició jura i perjura que el darrer meló de l‘any s’ha de menjar per Nadal i, per tant, cal conservar-lo el millor possible.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71