SI SOU SERVITS: 12/03/2025
 
L'ou dur


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Per fi, la universitat de Nàpols diu haver arribat a fer l’ou dur “perfecte”. Amb el que ha batejat com “cocció periòdica”.

Partint de la diferència entre la clara (proteïnes i aigua que solidifiquen a 85 °C) i el rovell (proteïnes i greix que ho fan a 65 °C), han decidit coure’l seguint un cicle alternant d’etapes de dos minuts en dos recipients amb l’aigua a 30° i a 100° respectivament, i fins a arribar als trenta-dos minuts de cocció en total.

D’aquesta manera, diuen que s’evita el dilema actual que fa que el rovell cuit quedi sec i farinós quan la cocció de la clara és la suficient, o que, si volem que el rovell estigui al punt, la clara quedi crua i un punt viscosa.

A més, per donar arguments a la seva proposta, els investigadors afirmen que aquesta “cocció periòdica” redueix la degradació de les vitamines i altres substàncies bones per la salut. Què més voleu, cuiners?

Doncs jo, sincerament, voldria que no convertíssim la simple cocció d’un ou en una operació complexa que, agradi i no, acabem posant en mans de la intel·ligència artificial. O que no acabéssim separant les dues parts, coent-les cadascuna pel seu compte en uns motlles especials, de formes que generin, en encaixar-les, l’estructura que avui coneixem com a ou dur. Talment com sembla que ja fan amb la dita “carn de conreu”, vaja.

I anant més lluny, em pregunto si el cuiner inventor de la truita -a la francesa o amb entrebancs- no va imposar el batut dels ous previ a la cocció, per evitar que l’amo de la casa li recriminés un rovell farinós i la seva senyora, una clara poc feta. O per no haver d’estar, com un carallot, passant els ous d’una olla a l’altra durant 32 minuts.

De fet, la cuina, des que el món és món, ha anat evolucionant, sempre, dels productes cuits per separat i reunits (la graellada per exemple) als productes o preparats cuits conjuntament, com a mínim en els darrers minuts de confecció. Buscant integrar els aromes, sabors, textures i temperatures en una única unitat. Aquella que generalment anomenem PLAT.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71