Per tot l’any 2025. Estava decidit i proclamat des de l’any 2023, però ara arriba el moment de la veritat. El moment de demostrar, als que deien que la febre gastronòmica d’alguns catalans que hauríem d’homenatjar era flor d’un dia, efímera com la bromera d’un suau deixatat amb la gasosa, que aquelles “excentricitats” tenien fonament i que sols calia trobar algú que les fes realitat.

El programa d’activitats és llarg i ample. Abasta cada mes de l’any i quasi totes les regions del nostre país català. Sense renunciar que les que encara no tenen res programat, pugin a aquest tren que vol mostrar al món que tenim una cuina excepcional, uns productes extraordinaris i una voluntat que tot plegat sobrevisqui en el temps. Per això, la tria de la regió destacà en el seu moment la qualitat dels ingredients tradicionals, la professionalitat d’agricultors, ramaders i cuiners, i el compromís amb la pervivència i sostenibilitat de la nostra gastronomia. Sense que això impliqués abandonar les possibilitats de futur i la participació de la tecnologia. Que, en el fons de tota aquesta “moguda”, el que hi rau és la voluntat de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Canviant allò que el temps demostri caducat o perillós. Adaptant el que es demostri que és millorable, i no sols en l’aspecte estètic. Per si mateix o en associació amb altres realitats, fent possible aquell mestissatge que fa anys tant ens motivava. Un mestissatge que volíem generós, concedint a les aportacions el lloc que mereixen i integrant-les en la nostra realitat gastronòmica sense menystenir-les.

Probablement, l’aplicació intensiva d’aquests principis ens pugui dur a una perillosa mundialització on costi més mantenir la identitat, però em sembla que val la pena intentar-ho. Sense abaixar la guàrdia sobre la qualitat ni recolzar “perquè sí” les novetats. Ja hem après prou sobre les nostres realitats. Ja hem de ser capaços de distingir el que pot ser un avenç o millora del que només es posa en pràctica “per obligació”. Per poder dir que no estem quiets. L’evolució, en el fons, sempre ha estat una combinació d’allò que necessita canviar i allò que reclama mantenir-se com sempre.