SI SOU SERVITS: 14/10/2024
 
Porró i setrill


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

No els hauríem de perdre. Formen part de la cultura d'aquella Catalunya batejada com Nova i que inclou totes aquelles terres que varen passar una pila d'anys sota la cultura i hàbits sarraïns abans que la cristiandat els fes canviar de bàndol.

De fet, tots dos servien i serveixen per amanir. Ja siguin les fruites trossejades regades amb un rajolí de vi dolç o similar, o les verdures dels entrants mullades amb oli, vinagre o un derivat d'ambdós que anomenem erròniament salsa en comptes d'amaniment malgrat que la seva incorporació es faci amb una "pluja" successiva dels ingredients i no amb una remenada posterior a la incorporació de tots ells en un atuell per homogeneïtzar-ne el producte resultant.

Germans petits del càntir i parents de les gerres més o menys evolucionades, un i altre estan, lentament, passant al "museu casolà" de l'aparador del menjador. Esperant sortir a taula per una ocasió especial, bàsicament de trobada familiar. I oblidant que, un i altre, foren els primers estris "multiús" de les nostres cuines. Amb els dos brocs que servien, en el cas del setrill, per utilitzar el contingut "a la menuda" regant les fulles d'escarola crua o "a l'engròs" quan el que calia era abocar al fons de la cassola l'oli de fer el sofregit. I en el cas del porró, per fer una "xerricada" que permetia calmar la set, però també per omplir (aprofitant el broc gros) el got d'aquell comensal que no volia patir la humiliació de posar-se el pitet per evitar la taca, enfront del parent que, sense arribar a fer baixar el rajolí des del front a la boca, tenia habilitats superiors a la mitjana en l'ús d'aquest estri que ens ha arribat des dels temps en què bona part de Catalunya era una "terra de marca" situada entre la cristiandat i l'islamisme.

Sense oblidar que un tercer estri tan català com és el morter, també té plantades bona part de les seves arrels en aquell temps que ens va definir com a cultura i, agradi o no, com a nació.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71