SI SOU SERVITS: 25/07/2024
 
Tallar pilotes


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Una recorda la de bàsquet i l'altre la de rugbi. Són la síndria i el meló. Que ens enfronten al repte de tallar-les de forma més o menys regular i útil. Fins ara només a l'estiu, però cada cop més, la seva presència es fa notar la resta de mesos de l'any.

Arriba doncs el moment de prendre partit. Perquè, si en el cas de la síndria el repte solia tenir una única solució, en el del meló la cosa estava i està dividida entre els que el tallen per la meitat al llarg i els que ho fan de forma transversal. Sovint fent una ziga-zaga al llarg del que podríem considerar "cintura" del fruit i que el divideix en dos casquets que recorden sengles corones. Aquesta forma més o menys tradicional, però, sembla que està de capa caiguda. Per la perícia que suposa. Ho demostren els aparadors dels supermercats, plens de meitats longitudinals. Però el fet és que, aleshores, aconseguir "grills" al llarg sol demanar una certa perícia i un escapçat dels extrems, "generós". Que permeti tenir una base de suport estable en posició vertical mentre el ganivet baixa fent el "grill" després de retirades les llavors.

La síndria, en canvi, ho té tot més fàcil. En ser rodona (i massissa), el primer tall en dues meitats requereix un cert pols. Però a partir d'aquí, la cosa se simplifica en poder-la posar plana sobre la superfície del tall i tallar-la en vertical tot fent llesques. O si cal, fer-la prèviament a quarts amb un tall perpendicular de la meitat. Una operació que no té l'inconvenient de les llavors, cada cop més, absents de la polpa.

M'ensumo que és qüestió de temps que el meló acabi copiant el mètode. Buidar les llavors, posar-lo damunt el tallant amb la superfície tallada a sota, i anat fent talls més o menys gruixuts com si fos una botifarra per després retirar-ne la pell i dur-ho al plat. En el fons, els talls de meló que esperen el pernil, cabrien millor al plat que els que ara tallem al llarg i en forma de grill.

Per què m'haurà vingut al cap la màquina de tallar els pans rodons del meu forn? És una premonició?

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
SI SOU SERVITS: 27/10/2025
FITXATGES I BAIXES
Com sol passar unes setmanes abans del principi de la lliga de futbol professional, quan els equips fan la seva renovació de plantilla, ara acostuma a ser un bon moment per renovar la plantilla del nostre celler particular. Perquè, per ...
SI SOU SERVITS: 13/10/2025
Homenatge als gnoms
Seria una justa reciprocitat. Perquè aquests personatges màgics que, segons la tradició, ocupen els nostres boscos i els mantenen en bones condicions, es mereixen el nostre suport. I no sols a través dels contes de la nost...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Tardor i microones
Agradi o no, la tardor és el temps de recuperar la verdura. Aquella que hem deixat de banda (per inexistent) durant l’estiu i que ara, amb la fresca, ens comença a cridar des dels prestatges de la verduleria. Bròquils, coli...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Domini aclaparador del cinema espanyol a Sant Sebastià
Aquest 73è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha destacat per un domini aclaparador del cinema espanyol a competició ben reflectida en el palmarès final, una hegemonia trencada, entre altres guardons, pels p...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71