Si la indústria alimentària ho fa, per què nosaltres no ho podem fer a casa, en família? Em refereixo a trencar aquella vella regla gastronòmica del "cuinat i menjat" que ens esclavitza. Sobretot ara que ja tenim estris i tècniques que ens permeten preparar el sofregit avui i rematar el plat al cap d'una setmana. Bona part de la nostra cuina tradicional busca i obté un preparat final que no cal "muntar" en un plat, sinó simplement abocar després de dur-lo a la temperatura adequada.

Per tant, com ja he dit altres vegades, no hi ha cap inconvenient en incorporar dos processos. El de la producció en excés i el de la conservació de preparats intermedis i plats llestos pel consum. El que solem anomenar "plats preparats".
La producció en excés, no deixa de ser una forma d'optimitzar les clàssiques "rampoines". Aquella part del plat que, un cop satisfeta la gana dels comensals, sobra i, per tant, pot ser guardada més o menys temps segons com ho disposem. L'argument és clar. Si aquestes restes "accidentals" poden ser guardades i consumides, per què no fer-ne "intencionadament" un excés pensant en repetir el menú al cap d'uns dies? Com deia el meu avi sabater, "feina feta no té destorb".

Naturalment, això ens obliga a millorar els processos de conservació. A fer-los més estrictes per evitar problemes sanitaris (fermentacions, floridures i altres malifetes), però també a buscar la racionalització del consum. Evitant que els plats conservats "envelleixin" tot eixugant-se, desfent-se, ranciejant o simplement enfosquint-se. Modificacions que no n'impedeixen el consum tot i reduir-ne el gaudi enfront del plat acabat de preparar.

Per sort, refrigeració, congelació o ultracongelació són tècniques a l'abast de les cases particulars i, per tant, poden aplicar-se fora de la indústria. Això sí, de forma estricta i racional. Evitant les rampoines que dèiem. Una bona pràctica és el control setmanal de la nevera/congelador que ens permeti reajustar els menús de la setmana tot incorporant el que jo anomeno "racó de les oportunitats", on reposen aquests "excedents" de menús anteriors -intencionats o no- que permeten, a més, un ressopó de forquilla reescalfat mentre parem taula.