Fins ara, aquest concepte ens hauria suggerit aquells vins de reserva que, per un consum correcte, han de seguir un procés de reposat, destapat, decantat, servit i oxigenat abans d'anar a la boca. Allò que veiem a les pel·lícules de nobles i aristòcrates asseguts a taula.

A partir d'ara, sembla que la cosa canviarà. Des del 8 de desembre del 2023, tot el vi embotellat i etiquetat per la Unió Europea hauria d'incloure informació, entre altres, sobre els ingredients i els valors nutricionals del vi. Com la resta de productes de consum alimentari.

Això suposa que, a partir dels vins i productes vitivinícoles de la collita d'aquest 2024, les etiquetes hauran d'afegir algunes indicacions "extres" a les que ja hi figuraven, com ara la categoria, si pertany o no a alguna DOP o IGP, el grau alcohòlic, el volum contingut o les dades del productor o venedor.

Al marge del contingut de sucre afegit que hauran d'explicitar els vins escumosos com el nostre cava, s'haurà de detallar la llista d'ingredients, el valor energètic (les calories, vaja) i la possible presència de substàncies que puguin causar al·lèrgia o intolerància en el consumidor. De la mateixa manera que, els productes que hagin estat sotmesos a un procés de desalcoholització, hauran d'explicitar la seva durabilitat, com si es tractés d'una data límit de consum.

Però la modernitat també és present en aquests canvis. No podia ser d'altra manera. I la normativa ja vigent diferencia les informacions que han de figurar obligatòriament a l'etiqueta física del vi, d'aquelles que, a criteri del productor o envasador, podran incloure's en un codi QR d'on poder extreure-les. Una opció que ens suposarà afegir a la guia de vins del nostre enòleg de capçalera, el nostre mòbil per poder efectuar aquesta lectura a l'enoteca o al restaurant.

La Unió Europea ha manifestat reiteradament la intenció d'integrar, amb tota aquesta normativa, el vi i derivats d'ell als productes alimentaris, sense marcar diferències pel que fa a la informació. Però la forma de fer-ho en aquest cas té, al meu entendre, dues dificultats. La primera, la preparació i voluntat del consumidor per llegir i entendre el que aquestes informacions li diuen. La segona, qui vetllarà que tot això es compleixi. Perquè la normativa passa aquest pollastre als països. I ja sabem que, encara avui, cada terra fa sa gerra. I més si és una gerra de vi.