La diferència a l'hora de referir-ho al menjar és clara. Guardar implica únicament disposar en un lloc determinat allò que centra la nostra atenció i, si és el cas, en un atuell idoni. Una operació que sovint fem de forma rutinària i sense alterar el producte. Conservar, en canvi, implica habitualment intervenir en l'operació, modificant, ja sigui el mateix producte o les condicions en què el deixarem.

La cuina tradicional ho tenia molt clar. I per això tenia la "fresquera" i el rebost. La primera per deixar-hi durant una estona més o menys llarga els productes frescos i els mig manipulats -sobretot el pa que es llevava abans de ficar-lo al forn- i el segon, per guardar-hi durant un temps més llarg -de setmanes a mesos- tant aquells productes o preparats que ho permetien directament per les seves característiques com els que les adquirien per un procés de manipulació. Des dels llegums secs fins a les confitures i melmelades casolanes envasades, passant pels embotits assecats. D'aquí que la "fresquera" fos una zona de la cuina que reclamava control quasi diari mentre el control del rebost, situat generalment fora de la cuina, es lligava amb l'operació de "fer dissabte".

Avui, les coses han canviat. Les cuines han incorporat la nevera/congelador per poder foragitar la "fresquera" i obrir el ventall de productes i preparats a guardar-hi, mentre destinen bona part dels seus armaris a guardar els plats i copes expulsats del bufet del menjador, desplaçat al seu torn per la inefable televisió. A més, la cambra de la casa tradicionalment destinada a rebost, ha acabat sucumbint a la manca d'espai per altres usos, desapareixent i fent-nos buscar alguns racons dels armaris de la cuina i el menjador per enquibir-hi unes poques conserves, generalment provinents del supermercat, i les ampolles de licor.

Per tant, podríem dir que les llars actuals, com a molt, guarden. Conservar (processos i productes resultants) ha passat a ser un privilegi dels que destinen el garatge de la casa adossada a fer de rebost. No sempre en les millors condicions, diguem-ho tot.