La televisió -en concret els espais publicitaris que ofereix- en van plens. Àpats que es fan als locals de menjars preparats o a les cases particulars. Alguns a la cuina però la majoria, asseguts en un sofà situat sempre al davant de la televisió. Per tant, si és cert allò que es diu que la televisió mostra la vida dels ciutadans tal com és, hem de pensar que la majoria dels sopars – i qui sap si alguns dinars festius- de les cases es fan allà i així.

Doncs, podríem sospitar que els nostres hàbits alimentaris estan canviant de forma força important. En el nostre comportament, però, corol·lari inevitable, també en els plats que es consumeixen i els productes amb què s'elaboren. Perquè, per exemple, com es pot menjar assegut al sofà un bistec fet a la planxa que requereix un suport fix i pla pel plat a més de l'ús de les dues mans, una per la forquilla i l'altra pel ganivet? O com es pot menjar una sopa amb entrebancs sense que el plat reposi horitzontal sobre una taula? I, el més rellevant. Com es pot garantir que els intents per fer-ho no acabin amb el sofà i els pantalons plens de llànties?

Potser per això s'ha emprès aquesta revolució gastronòmica que fa que tot el que es consumeix en aquestes situacions prengui forma de puré o crema (fora entrebancs!!!) en el cas dels primers plats i d'entrepà -amb totes les variants provinents d'altres cultures- en el cas dels segons plats.

Unes opcions on es descarta l'operació de tallar convertint el filet en una hamburguesa que permet prescindir del ganivet i que incorpora a la carn clara i nítida del filet, ara triturada, altres components que permetrien assimilar-ho a un plat complet. A més a més, amb unes salses espesseïdes que ens alliberen de sucar-les i s'incorporen directament a l'entrepà, eliminant aquelles escurades amb un bocí de pa tan saboroses.

I tot plegat, en la majoria dels casos, amb una safata a la falda que pot saltar pels aires quan, a la nostra pantalla digital, el nostre equip marca gol o apareix un monstre, arribat de qui sap on, per llevar-nos la gana.

Era Darwin qui defensava que l'evolució és sempre positiva?