SI SOU SERVITS: 16/10/2023
 
Salvem la mar


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

L'arribada del temps del bacallà (si més no en el receptari tradicional) m'ha generat una reflexió sobre la nostra cultura gastronòmica. L'europea.

Acceptat per tothom que la devem als romans que, en el seu temps, actuaren com difusors i unificadors de les seves tècniques i productes arreu del continent, però també com a impulsors de noves tècniques de producció d'aliments entre les que tothom destaca l'avicultura i la piscicultura. La primera per disposar d'un material idoni pels seus sacrificis diaris als déus, i que servien per tenir a mà un aliment central dels sopars familiars o socials que tancaven la jornada. A més, amb un profund valor simbòlic per la capacitat de volar de les aus, que eren interpretades com una via de comunicació amb els déus, igual que el fum de la cocció.

La piscicultura, però, era molt més terrenal. Gens destinada a fer contents als déus o alguna altra funció, era única i exclusivament, font de plaer. I no sols plaer gastronòmic. Conegut és el gaudi d'alguns emperadors i del mateix Apici, el gran gastrònom romà, per la contemplació dels canvis de color dels molls durant la seva agonia. O del de Neró alimentant les seves morenes amb esclaus. Dos exemples que certifiquen que el peix arribava als consumidors romans viu, gràcies al seu transport en barriques i als aqüeductes que duien aigua del Mediterrani a la capital.

Curiosament, amb la caiguda de l'imperi, la gastronomia de les aus es mantindrà gràcies al prestigi que suposa pels poderosos poder oferir a la seva taula una au (fins i tot una cigonya o un rapinyaire) caçada o criada en captivitat.

Per contra, el peix és abandonat com a producte fresc de consum, imitant els costums nòrdics de conservació (assecat, salat o combinant ambdues tècniques) fins a l'arribada del congelat.

Les raons són probablement històriques, derivades de la llibertat de navegació respectada arreu i les guerres que en el mar es desenvoluparen.

Avui, sembla que alguns ja han recuperat les idees dels romans i el peix ja creix en llocs tancats i protegits. Lamentablement, no de la contaminació. D'aquí que sigui tan urgent salvar la mar.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 15/09/2025
Tres pistes
Estem en plena temporada del meló. I com sempre, ballant entre els consells de l’àvia i les normes del TikTok a l’hora de comprar-lo. Però potser hauríem d’anar als clàssics i seguir els consells d...
SI SOU SERVITS: 01/09/2025
Bilingüisme
És un dels problemes que té la gastronomia. La denominació dels productes i preparats. Amb un grau suportable de varietat quan entrem en els localismes que abasten una regió relativament petita i amb una difusió del...
SI SOU SERVITS: 26/08/2025
Fregar o untar?
Segurament, ja porteu molts dies sopant a base de pa amb tomàquet i a la fresca. Però probablement, esclaus de la tradició familiar heretada, no us heu plantejat si la incorporació del tomàquet a la llesca de pa cal...
SI SOU SERVITS: 28/07/2025
Tres pistes
Estem en plena temporada del meló. I com sempre, ballant entre els consells de l’àvia i les normes del TikTok a l’hora de comprar-lo. Però potser hauríem d’anar als clàssics i seguir els consells d...
SI SOU SERVITS: 07/07/2025
Fake news
Ja fa uns quants mesos que les pàgines web de cuina, especialment les vinculades a alguna publicació periòdica, semblen haver-se apuntat a l’alarmisme que impera a la nostra societat. A la difusió de notícies ...
SI SOU SERVITS: 23/06/2025
Reescalfar
És una operació cada cop més freqüent a les nostres cuines. Ja sigui del sobrant de la menjada del migdia o el dia anterior, o del preparat contingut en un envàs i, teòricament, llest per ser consumit.L’a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71