SI SOU SERVITS: 11/07/2023
 
El primer plat


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

A força de ponts, implants, ortodòncies i altres aportacions de l'odontologia, estem oblidant el paper fonamental que els purés i cremes han jugat en la nostra evolució i en la vida personal de cadascú. Potser perquè, en aquest segon àmbit, molts de nosaltres ja vàrem passar per una etapa de "potitos", una manera civilitzada i un punt medicalitzada de subministrar purés a nadons i infants.

Però si reflexionem una mica, seguint les indicacions dels paleontòlegs, hem de recordar que l'home va poder superar la pèrdua o desgast de les dents gràcies a les sopes més o menys convertides en puré per la cocció llarga i constant a la marmita de la tribu o la família.

La manca de cuina més enllà del foc directe els permetia carn a la brasa, però els obligava a menjar els productes vegetals crus. També els cereals que, amb les seves pellofes un punt mineralitzades, anaven desgastant dents i queixals. Un fet que condemnava als individus, a partir dels 30 o 40 anys, a passar gana i limitar el seu ventall d'aliments per manca de dents. I que continua condemnant-hi en part a les poblacions més primitives i aïllades de les selves amazòniques.

Per sort, la domesticació del foc i, sobretot, l'invent dels recipients de cocció, permeté als humans estovar aquells ingredients durs per immersió en aigua i acció de la calor sobre aquesta. Un avenç al qual seguiria la invenció del morter on reduir-los a pols en cru per fer-los, també, més fàcilment consumibles.

D'aquí que molts diguem que els purés, farinetes, cremes o com vulgueu dir-ne, són, al marge del primer plat que mengem, el darrer. Perquè també és el plat que no cal mastegar i, per tant, que es menja amb menys dificultat. Si fa o no fa com la llet.

Segur que aquesta explicació no us farà més experts a la cuina. Però espero que us faci una mica més reflexius al voltant del fet gastronòmic. Només quan es té assegurat el subministrament i el consum, es tenen ganes d'experimentar lliurement en el món del plaer. O quan ja hem arribat al segon plat i la gana ja no és una urgència.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71