SI SOU SERVITS: 13/02/2023
 
La solució


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

No es tracta de recordar el mític programa de Catalunya Ràdio sinó de fer-vos saber que els papers de cuina fa uns dies que remenen una novetat d'aquesta primavera que s'acosta. La ceba que no fa plorar.

Semblava un somni impossible, però un supermercat francès instal·lat també a casa nostra, anuncia la venda d'una varietat de ceba anomenada "Sunion" que podrem tallar i picar sense fer cap d'aquells rituals (drap al cap, ulleres de submarinista, no tancar la boca, recórrer al congelador...) que sovint ens fan sentir un pèl ridículs. Sobretot quan algú et diu que la solució rau a mantenir els ulls humits amb un cotó o similar.

Probablement, algú de vosaltres ja deu estar pensant que aquí hi ha manipulació genètica. Doncs sapigueu que la marca nord-americana que ha creat la verdura, jura i perjura que la cosa és el resultat d'una pila d'anys d'encreuaments aleatoris entre les diverses espècies ja existents, i d'una selecció progressiva de les varietats que anaven "perdent gas". Segons ells, al llarg de quasi vint anys.

Perquè, imagino -vull imaginar- que les propietats gustatives i culinàries deuen ser les habituals. Que la ceba confitada amb la qual acompanyo alguns formatges o la sofregida amb la qual escurço la preparació de l'arròs, no em sortirà amb gustos estranys si em decanto per fer-la servir.

I és que tot plegat, no és més que el resultat de la formació d'un gas volàtil per reacció entre un enzim que s'allibera en tallar el bulb, i alguns dels seus components. Un gas que, en els ulls secs, afecta la còrnia i fa que els lacrimals reaccionin com quan ens donen una mala notícia. D'aquí el que us comentava com a solució del problema mentre no arriba la "Sunion". Mullar-se els ulls amb un cotó xopat d'aigua i parpellejar seguit una estona per arrossegar les molècules cap a les vores dels ulls.

Un problema menys. Ara només ens queda esperar la nova carxofa que no enfosqueixi les mans quan la peles i talles, la remolatxa que no deixi vermell tot el que toca o la patata que no es grilli al rebost. Tot arribarà.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71