La data de caducitat de les bosses dels anomenats "brots tendres" que comprem no deixa de ser una certa enganyifa que fa que els clients, sabedors que els "reposadors de gènere" disposen les bosses més noves a la part del darrere del prestatge, vagin instintivament a buscar-les, convençuts de la seva major frescor i durabilitat.

Si aquest mateix comprador fos partidari de la cuina fresca, que no deixa "envellir" els productes a la nevera i els compra pel consum del mateix dia o l'endemà, la maniobra em semblaria perfecta. Però la realitat sol ser una altra. La bossa, en ser la compra generalment setmanal, pot arribar a fer estada durant 4 o 5 dies al frigorífic abans d'anar a taula i, per tant, va acumulant humitat - de la seva pròpia respiració - i pansint les fulles. Sobretot quan la nevera no és de darrera generació, amb zones humides i zones seques i posem les bosses allí on caben. Per cert, sabeu amb certesa a quina de les dues zones anteriors cal posar-les? Jo no. Perquè si la bossa és hermètica com sembla, això no hauria d'afectar. Però la vostra no seria la primera bossa que, amb un pes al damunt, es desinfla com un globus.

Què cal fer doncs? La resposta és senzilla. No acumular productes frescos de difícil conservació durant massa temps. I planificar-ne el consum. Menjar en funció d'allò que tenim i no del que ens ve de gust. Perquè, si ho tenim, és perquè en un cert moment ens va venir de gust.

La cuina, des dels seus orígens, demana consumir el producte fresc o amb bona conservació garantida. Alguns supermercats ja ho han pillat i ofereixen - sovint amb reducció de preu - els productes que estan a punt de caducar. Obertament i sense gens de vergonya. Productes per ser, com s'ha fet tota la vida, comprats, cuinats i menjats. No conservats a la nevera per quan ens vingui de gust. Les patates i les cebes accepten l'aparcament temporal. Els "brots tendres" o els menuts de carnisseria comestibles, no. Les coses són així de simples. Les trampes, amb les cartes i a l'hora del solitari.