SI SOU SERVITS: 12/05/2022
 
Amanir i remollir


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Arriba el temps de la calor i, amb ell, les amanides i el dilema sobre com hem de preparar-les. Només cal recordar el debat sobre el penedesenc xató i les dues versions que es contraposen. La cruixent i esponerosa dels que l'amaneixen en el darrer moment i la tova i rebaixada dels que opten per una estona de "covat" que amoroseixi la textura dels ingredients vegetals, en especial l'escarola.

Per això jo proposaria recuperar la paraula remollir per designar l'amaniment que es fa anticipadament. Que deixa que els components de la salsa actuïn, com deia, sobre els ingredients vegetals, estovant-los. No endebades el diccionari parla de disminució de la consistència natural.

A més, això permetria entendre que cada vegetal reclama una atenció més o menys personalitzada. Perquè, amb la popularització dels anomenats "brots tendres" (dolceta, ruca, espinac, dent de lleó, agrella, mostassa, etc.), de fulla prima i delicada, cada cop sovintegen més les amanides "remollides" que deixen la meitat de les fulles adherides al plat i dificulten la seva recollida amb la forquilla. Un fet que abans, amb els enciams i escaroles de les diverses varietats, no passava gràcies al nervi de la fulla que permetia punxar-la.

La conclusió és clara. Si allò que volem amanir són fulles "amb tronxo" o productes similars, podem decantar-nos pel remollit i incorporar-hi l'oli, vinagre, sal i demès, més o menys a raig. Generosament. Però si anem pels brots tendres de fulla petita i fina, hauríem d'amanir-los també delicadament. A poder ser amb l'ajut de sengles esprais que permetin vaporitzar l'oli i el vinagre, repartint-lo homogèniament per tot el plat.

Segurament, més d'un pensarà que "me l'agafo amb paper de fumar". Que el que compta és allò que hi ha en el plat i que el comensal es menja. Però, si tant volem afinar tot allò que duem a taula, ni que sigui en una nit informal d'estiu, bé estarà que no passem per alt cap detall. Un plat d'amanida buit, amb el fons ple d'oli i aigua i fulletes enganxades, diu molt poc a favor del cuiner. O no?

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71