SI SOU SERVITS: 11/04/2022
 
La mar que ve


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Un dels meus avis, el Quiquet, era pescador. De llum, per més senyes, encara que sense renunciar a la xarxa o el volantí. Una manera de fer que heretaren el seu fill i els fills d'aquest.

Jo sempre he defensat, des d'aquest pedigrí, que aquesta activitat era la darrera supervivent del canvi humà del quaternari, quan aparegueren els pagesos i els ramaders com a hereus dels recol·lectors i els caçadors. Uns supervivents que l'evolució social condemnava cada cop més a la marginalitat.

La protesta del sector pesquer, junt amb tots els altres treballadors que depenen del preu del combustible, ha evidenciat aquest declivi en mostrar el seu envelliment, la reducció i concentració del sector extractor i la competència cada cop més forta del sector de les piscifactories que, com els primers humans del Paleolític, de moment es limiten a tancar les cries de peix en granges i esperar que creixin.

Era de preveure. Com en el quaternari, l'esforç de mantenir vius i nodrits els futurs aliments animals resulta francament menor que el de localitzar-los, perseguir-los i donar-los caça. I si no s'ha fet fins ara, és perquè ni el mar estava - ni està - parcel·lat per fer-hi cledes o tancats, ni s'havia desenvolupat la tècnica de localització i captura dels bancs. Encara recordo al meu oncle fent un "vol a batre" tot picant a la coberta del bot per espantar els peixos i fer-los caure en el tresmall.

Jo, amb tot el dolor del meu cor, ho tinc clar. S'acosta el temps en què la pesca - com ja passa amb la caça - serà una activitat quasi esportiva que practicaran uns quants sobre les espècies que no siguin criades per l'home i, per tant, escapin a la domesticació.

Però, us heu plantejat quantes espècies pot fer desaparèixer aquesta actitud? Com s'empobrirà el ventall d'espècies marines comestibles del nostre receptari? O, si més no, quant difícil serà aconseguir un peix dels que no siguin "de granja". Si fa o no fa, com ja passa amb els dots, els bots, les morenes o els déntols.

Perquè, heu tastat mai un civet de llebre o un estofat d'isard?

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71