Segons les revistes de cuina dels EUA, l'any 2022 podria ser l'any de les confitures dolces de les quals, a casa nostra, el codonyat és el màxim - i quasi únic - exponent. Sembla que la pausa imposada per la pandèmia als restaurants i establiments de menjar, ha estimulat la creativitat dels cuiners i artesans que han redescobert aquesta llaminadura feta de fruita natural, amb una quantitat de sucre relativament moderada i sense el greix que, agradi o no, té la xocolata. Una llaminadura que podria plantar cara a l'epidèmia de "núvols", bombons i similars que engreixen a cor que vols als nois i noies d'aquell país i de mig món. La seva consistència quasi sòlida accepta el porcionat, el modelat i, per tant, l'envasat. Sense necessitat d'una pasta que actuï de recipient i, en conseqüència, alleugeri la càrrega calòrica. Aparentment, tot juga a favor de la confitura dolça mentre espera la benedicció de la dietètica parlant a favor seu.

Però hi ha més. Els pastissers i restauradors americans han començat a proposar, seguint el camí obert pels nostres torrons, la confitura dolça combinada. Feta a partir de dos tipus de fruita com ara la taronja sanguina i el caqui. I la confitura dolça perfumada, que incorpora un aroma que combina amb la fruita de base, com l'aranja i el mescal. Unes propostes que permeten jugar amb els colors - la primera - i els aromes - la segona - que tant agraden a la mainada i als esnobs.

Tots els vents semblen bufar-hi a favor. Esperem que els nostres pastissers i artesans s'incorporin a aquesta moda i que aquesta tardor, el mercat del codonyat emprengui una revolució com la que ha viscut el torró.

No deixa de ser significatiu que, per la qual cosa expliquen les revistes, algunes famoses xocolateries de la costa oest hagin obert una línia de producció i venda d'aquestes confitures dolces. Retirant-les de l'interior dels bombons per donar-les protagonisme tot superposant-ne dues de gustos contrastats o harmònics.

D'aquí que jo em pregunti: Ha arribat l'hora del nostre codonyat?