SI SOU SERVITS: 26/01/2022
 
Invasió subtil


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

És el títol d'un excels conte curt de Pere Calders que ironitza sobre la colonització d'occident per part dels orientals, que arriben a vendre estàtues de sants fetes a Olot. Una situació que, en l'àmbit culinari, pot reproduir-se en poc temps, a casa nostra i en un dels productes més insospitats. La ceba.

Perquè, sota el nom de "sunion", s'han començat a comercialitzar a Gran Bretanya unes cebes obtingudes per millora genètica als EUA, on ja fa 4 anys que es venen. Amb notable èxit segons els seus productors. Unes cebes que basen el seu èxit en què no fan plorar als que les tallen, piquen o ratllen. La cosa és simple. La varietat no produeix els compostos de sofre, gasosos, que en contacte amb la humitat dels ulls, es transformen en àcids i provoquen l'activació de les glàndules lacrimals que fa que els nostres ulls plorin mentre preparem el modest sofregit. I clar, els cuinetes poden deixar de banda els seus trucs més o menys contrastats - cebes al congelador, un bocí de pa a la punta del ganivet, posar-se ulleres de submarinista, entre d'altres - que provoquen la rialla dels amics i coneguts.

Imagino que Ignasi Domenech, Auguste Escoffier i Santi Santamaria, es deuen remoure a les seves tombes pensant en allò que ens pot arribar a partir d'ara. I en com les seves crides en pro de l'autenticitat dels productes porten pel camí de convertir-se en paper mullat. Perquè aquesta troballa, fins ara limitada al mercat americà i en concret als estats de Nevada i Washington, porta cap a copar el mercat mundial. Això sí, a un preu més del doble del que acostuma a tenir la ceba normal de casa nostra. Aquella que els més valents ataquen directament tot queixalant-la, però que els més prudents passem, un cop tallada, una estona per sal per rebaixar-li la fortor.

Em costa imaginar - com el món del personatge de Pere Calders - un món amb uns alls que no piquin, una llimona que no esmussi les dents o un pebre que tingui gust de canyella. Però clar, el meu avi tampoc s'imaginava un raïm sense pinyols, una llet sense crema o un bistec rus - perdó, hamburguesa - vegetal.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/10/2025
FITXATGES I BAIXES
Com sol passar unes setmanes abans del principi de la lliga de futbol professional, quan els equips fan la seva renovació de plantilla, ara acostuma a ser un bon moment per renovar la plantilla del nostre celler particular. Perquè, per ...
SI SOU SERVITS: 13/10/2025
Homenatge als gnoms
Seria una justa reciprocitat. Perquè aquests personatges màgics que, segons la tradició, ocupen els nostres boscos i els mantenen en bones condicions, es mereixen el nostre suport. I no sols a través dels contes de la nost...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Tardor i microones
Agradi o no, la tardor és el temps de recuperar la verdura. Aquella que hem deixat de banda (per inexistent) durant l’estiu i que ara, amb la fresca, ens comença a cridar des dels prestatges de la verduleria. Bròquils, coli...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Domini aclaparador del cinema espanyol a Sant Sebastià
Aquest 73è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha destacat per un domini aclaparador del cinema espanyol a competició ben reflectida en el palmarès final, una hegemonia trencada, entre altres guardons, pels p...
SI SOU SERVITS: 15/09/2025
Tres pistes
Estem en plena temporada del meló. I com sempre, ballant entre els consells de l’àvia i les normes del TikTok a l’hora de comprar-lo. Però potser hauríem d’anar als clàssics i seguir els consells d...
SI SOU SERVITS: 01/09/2025
Bilingüisme
És un dels problemes que té la gastronomia. La denominació dels productes i preparats. Amb un grau suportable de varietat quan entrem en els localismes que abasten una regió relativament petita i amb una difusió del...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71