SI SOU SERVITS: 26/01/2022
 
Invasió subtil


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

És el títol d'un excels conte curt de Pere Calders que ironitza sobre la colonització d'occident per part dels orientals, que arriben a vendre estàtues de sants fetes a Olot. Una situació que, en l'àmbit culinari, pot reproduir-se en poc temps, a casa nostra i en un dels productes més insospitats. La ceba.

Perquè, sota el nom de "sunion", s'han començat a comercialitzar a Gran Bretanya unes cebes obtingudes per millora genètica als EUA, on ja fa 4 anys que es venen. Amb notable èxit segons els seus productors. Unes cebes que basen el seu èxit en què no fan plorar als que les tallen, piquen o ratllen. La cosa és simple. La varietat no produeix els compostos de sofre, gasosos, que en contacte amb la humitat dels ulls, es transformen en àcids i provoquen l'activació de les glàndules lacrimals que fa que els nostres ulls plorin mentre preparem el modest sofregit. I clar, els cuinetes poden deixar de banda els seus trucs més o menys contrastats - cebes al congelador, un bocí de pa a la punta del ganivet, posar-se ulleres de submarinista, entre d'altres - que provoquen la rialla dels amics i coneguts.

Imagino que Ignasi Domenech, Auguste Escoffier i Santi Santamaria, es deuen remoure a les seves tombes pensant en allò que ens pot arribar a partir d'ara. I en com les seves crides en pro de l'autenticitat dels productes porten pel camí de convertir-se en paper mullat. Perquè aquesta troballa, fins ara limitada al mercat americà i en concret als estats de Nevada i Washington, porta cap a copar el mercat mundial. Això sí, a un preu més del doble del que acostuma a tenir la ceba normal de casa nostra. Aquella que els més valents ataquen directament tot queixalant-la, però que els més prudents passem, un cop tallada, una estona per sal per rebaixar-li la fortor.

Em costa imaginar - com el món del personatge de Pere Calders - un món amb uns alls que no piquin, una llimona que no esmussi les dents o un pebre que tingui gust de canyella. Però clar, el meu avi tampoc s'imaginava un raïm sense pinyols, una llet sense crema o un bistec rus - perdó, hamburguesa - vegetal.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 15/09/2025
Tres pistes
Estem en plena temporada del meló. I com sempre, ballant entre els consells de l’àvia i les normes del TikTok a l’hora de comprar-lo. Però potser hauríem d’anar als clàssics i seguir els consells d...
SI SOU SERVITS: 01/09/2025
Bilingüisme
És un dels problemes que té la gastronomia. La denominació dels productes i preparats. Amb un grau suportable de varietat quan entrem en els localismes que abasten una regió relativament petita i amb una difusió del...
SI SOU SERVITS: 26/08/2025
Fregar o untar?
Segurament, ja porteu molts dies sopant a base de pa amb tomàquet i a la fresca. Però probablement, esclaus de la tradició familiar heretada, no us heu plantejat si la incorporació del tomàquet a la llesca de pa cal...
SI SOU SERVITS: 28/07/2025
Tres pistes
Estem en plena temporada del meló. I com sempre, ballant entre els consells de l’àvia i les normes del TikTok a l’hora de comprar-lo. Però potser hauríem d’anar als clàssics i seguir els consells d...
SI SOU SERVITS: 07/07/2025
Fake news
Ja fa uns quants mesos que les pàgines web de cuina, especialment les vinculades a alguna publicació periòdica, semblen haver-se apuntat a l’alarmisme que impera a la nostra societat. A la difusió de notícies ...
SI SOU SERVITS: 23/06/2025
Reescalfar
És una operació cada cop més freqüent a les nostres cuines. Ja sigui del sobrant de la menjada del migdia o el dia anterior, o del preparat contingut en un envàs i, teòricament, llest per ser consumit.L’a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71