SI SOU SERVITS: 26/01/2022
 
Invasió subtil


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

És el títol d'un excels conte curt de Pere Calders que ironitza sobre la colonització d'occident per part dels orientals, que arriben a vendre estàtues de sants fetes a Olot. Una situació que, en l'àmbit culinari, pot reproduir-se en poc temps, a casa nostra i en un dels productes més insospitats. La ceba.

Perquè, sota el nom de "sunion", s'han començat a comercialitzar a Gran Bretanya unes cebes obtingudes per millora genètica als EUA, on ja fa 4 anys que es venen. Amb notable èxit segons els seus productors. Unes cebes que basen el seu èxit en què no fan plorar als que les tallen, piquen o ratllen. La cosa és simple. La varietat no produeix els compostos de sofre, gasosos, que en contacte amb la humitat dels ulls, es transformen en àcids i provoquen l'activació de les glàndules lacrimals que fa que els nostres ulls plorin mentre preparem el modest sofregit. I clar, els cuinetes poden deixar de banda els seus trucs més o menys contrastats - cebes al congelador, un bocí de pa a la punta del ganivet, posar-se ulleres de submarinista, entre d'altres - que provoquen la rialla dels amics i coneguts.

Imagino que Ignasi Domenech, Auguste Escoffier i Santi Santamaria, es deuen remoure a les seves tombes pensant en allò que ens pot arribar a partir d'ara. I en com les seves crides en pro de l'autenticitat dels productes porten pel camí de convertir-se en paper mullat. Perquè aquesta troballa, fins ara limitada al mercat americà i en concret als estats de Nevada i Washington, porta cap a copar el mercat mundial. Això sí, a un preu més del doble del que acostuma a tenir la ceba normal de casa nostra. Aquella que els més valents ataquen directament tot queixalant-la, però que els més prudents passem, un cop tallada, una estona per sal per rebaixar-li la fortor.

Em costa imaginar - com el món del personatge de Pere Calders - un món amb uns alls que no piquin, una llimona que no esmussi les dents o un pebre que tingui gust de canyella. Però clar, el meu avi tampoc s'imaginava un raïm sense pinyols, una llet sense crema o un bistec rus - perdó, hamburguesa - vegetal.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71