SI SOU SERVITS: 23/12/2021
 
Renovar-se o morir


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

De fet, ja en tenim un exemple històric amb la creació del restaurant a França arran de la revolució que feu fora Lluís XVI. Els cuiners, fins aleshores al servei de la noblesa per qui cuinaven i a qui servien, van haver de reinventar el seu ofici per poder seguir practicant-lo tot guanyant-se les garrofes.

Jo ja fa un temps que em pregunto per què els actuals restauradors, sovint assessors de marques comercials a les quals donen prestigi, no han fet el pas que en el seu moment feren les verduleries, carnisseries o peixateries cap al supermercat.

Perquè el cuiner autèntic - altra cosa és l'acabador de plats - també talla i pica la ceba, prepara el sofregit, cuina el conjunt d'ingredients i remata el plat, no? Doncs perquè no posa a disposició del client cuinetes que vol fer un sopar pels amics, la ceba picada? I clar. Qui diu la ceba picada, diu la ceba picada i sofregida. O enriquida amb el corresponent tomàquet. O el sofregit completat i enriquit amb una mica de carn i espècies per fer una bona salsa. O el mateix sofregit, però sense carn i amb verdures per acompanyar una pasta just acabada de bullir. Sense oblidar, naturalment, els plats del tot preparats, amb la carn o el peix acompanyat de la salsa de tomàquet. Es tractaria, simplement, de fer compatible l'oferta d'una llista de preparats per dur a casa i una carta de plats per menjar o emportar. Llista racionalitzada on integrar plats i preparats "permanents" amb altres "de temporada", garantint així l'atenció dels fidels i la dels curiosos.

En el fons, amb la intenció d'ampliar el concepte de producte de proximitat, reservat fins ara als ingredients, al de cuina de proximitat que garanteixi, fins on sigui possible, que el suquet de peix no està fet amb lluç de les mars boreals o patates importades de les planes del Far West. Però també que la salsa que ho enriqueix no ha sortit d'una planta de cuina industrial de qualsevol racó de món.

Com aquells primers restaurants del París revolucionari, on cuiners de ducs i marquesos van posar a l'abast del poble - i la burgesia que naixia- els seus coneixements, els seus plats i el seu bon gust.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71