SI SOU SERVITS: 12/02/2021
 
Canvi d'hàbits


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Les coses evolucionen. I la cuina no queda al marge d’aquesta implacable llei natural. Fins i tot en una cosa tan poc transcendental com les amanides.


Perquè les amanides de la meva infantesa, joventut i fins i tot quan em vaig fer adult, eren amanides d’enciam romà o rebel escarola ficades en un gran bol amb alguns complements, amanida generosament amb oli, vinagre i sal, i remenada a fons.


Avui, aquelles verdures de nervi gruixut i fulla rígida, han deixat pas a la ruca, la dolceta i fins i tot a l’espinac adolescent. Fulles i brots petits, fins i de nervi prim. Vegetals que, sotmesos a la manipulació tradicional, es panseixen en pocs minuts i, fruit de l’amaniment, esdevenen una mena de conglomerat poc agradable a la vista.


D’aquí que els cuiners hagin canviat el seu procediment de preparació. Les fulles netes i seques es disposen ja en el plat, amb els complements -fruits secs, ingredients picats o fins i tot flors acabades de collir- repartits pel damunt, i el conjunt es ruixa amb la pluja fina generada per un aerosol a partir de la barreja dels líquids d’amaniment degudament perfumats i saboritzants. I clar, tot fet en el darrer moment per evitar el pansiment que, per exemple, la tradicional amanida de xató vendrellenc busca i defensa.


El canvi no és un caprici. Proveu d’amanir a l’estil tradicional una barreja del que ja es retola com “brots tendres”. Al marge de l’aspecte abans esmentat, per poc que l’amanida hagi “covat”, haureu de treballar de valent per recuperar les fulles enganxades al plat, mentre recordeu quan fàcil era punxar amb la forquilla l’escarola del xató o l’enciam de l’ amanida de cada àpat que sortia a taula abans que ens haguessin de recordar que convé menjar cinc peces de fruita o verdura al dia.


Però els canvis son els canvis. Només cal donar una ullada a la secció de verduleria. A l’apartat de les amanides. Fulla de roure, Maravilla, Sucrí, Lollo Rosso, etc.. tot just deixen espai a algun enciam llarg o romà o alguna que altra escarola que intenten sobreviure. Pur darwinisme culinari.

 

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71