SI SOU SERVITS: 26/01/2021
 
Adéu escorregut


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Me’n vaig adonar aquestes festes de Nadal. Quan el ritual del dia gran em va obligar a fer el brou amb galets i pilota.


Abans, el brou es preparava -amb més o menys quantitat- cada setmana. Això suposava que un o dos vespres menjàvem escorregut passat per la paella. Incloent-hi, si el brou havia estat de festa grossa, els talls de pilota preparada en excés i la “carn de fils” supervivent de l’hora de dinar. Un plat on jo compensava la poca tirada per l’api, per mi massa filós, amb l’atracció per la pastanaga.


Avui, amb la proliferació dels brous envasats i llestos per integrar-se en un arròs o un estofat, les hores de cocció lenta de l’olla gran a la cuina semblen haver passat a millor vida. Certament, per més comoditat del fogoner. Però amb alguns “danys col·laterals” que cal valorar.


Perquè, pel que sembla, el triturat d’aquelles verdures bullides que abans anaven a la taula, avui convertides en les cremes que també es poden aconseguir als prestatges dels brous, elimina l’efecte laxant de la fibra de la verdura bullida. Una virtut que caldria mantenir. Sobretot tenint en compte els règims de vida, cada cop més sedentaris, que mantenim.


Mentre passava al paper aquesta reflexió, he recordat el canvi que va haver-hi a la cuina de casa meva el dia que hi arribà la primera olla a pressió, Magefesa per més senyes. Recordo les discussions entre la mare i l’àvia Ramona referents al brou que sortia de la cocció apressada i amb el xiulet del vapor, dels seus ingredients tradicionals. L’àvia, en franca minoria, va haver d’acabar plegant veles i l’olla a pressió fou acceptada com un membre més de la família, amb dret d’estada a la cuina.


Però sospito que amb el canvi d’hàbits i les opcions que ofereix avui la compra, a moltes cuines l’olla a pressió s’ha convertit -com l’olla de fer el brou de Nadal a casa meva- en un estri “col·lateral” que, mentre tingui un dia de glòria a l’any, encara tindrà un racó on passar la resta del temps. No com la carn picada de la pilota, que ja només entra a les cases feta hamburguesa o mandonguilla.

 

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71