SI SOU SERVITS: 27/07/2020
 
Més kilòmetre zero


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

La batalla continua. Només cal passar per les cadenes de supermercats per adonar-se de la guerra que hi ha a les seccions de verdura fresca. De com les verdures de tercera generació, filles de la genètica més o menys mal entesa, competeixen amb les tradicionals, arraconant-les. Fins i tot disputant-se el qualificatiu de kilòmetre zero.

Passeu sinó per una de les "tomateques" que estan de moda des de fa un parell d'anys. Veureu en l'espai acotat, una àmplia exposició de tomàquets que va dels cherry més o menys allargassats als panxuts cors de bou. I tots dos presumint d'haver estat collits a l'horta del costat de casa. Com els allargassats destinats a les amanides o els rodons i petits destinats a sucar el pa però sense les virtuts d'un bon tomacó tradicional. Per no parlar dels tomàquets moradencs i altres varietats més o menys exòtiques que, insisteixo, gosen insinuar-se autòctones, tradicionals o més saludables que les de tota la vida. Les de l'autèntic kilòmetre zero.

I jo em pregunto: en aquesta guerra sense treva entre la verdura nova i rendible i la tradicional i un punt romàntica, perquè hem arriat bandera en els productes derivats? Com és que els partidaris del kilòmetre zero no aposten més clarament per la gamma de preparats a més de defensar amb ungles i dents el producte? Fa dies que observo -per seguir amb el tomàquet- una guerra igualment intensa i sense treva entre el tomàquet en conserva purament i dura industrial, i aquell que reclama el seu caire ecològic, natural o lliure d'additius. Però que, curiosament, no fa esment enlloc a la seva major o menor proximitat al lloc de consum, sabedor que aquest argument ven. Per què els elaboradors de casa nostra no fan bandera d'un més o menys important kilòmetre zero en el tomàquet just triturat o el ja cuit?

Si volem guanyar la guerra contra el producte quasi industrialitzat i que només vetlla el benefici dels manipuladors, no podem deixar per verd cap possible aspecte que ens permeti recuperar terreny. Portem massa anys badant i dormint sota la figuera.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71