Si llegir ronyons, fetge, cor, turmes, cervell, melsa, morro, peus, tripa o coradella no us ha aturat, anem bé. Perquè vol dir que, tot i les campanyes de silenci que han patit els nostres "menuts", encara no els heu oblidat.

I potser ha arribat el moment de recuperar aquells plats històrics que tothom lloava però pocs practicaven. Des del sang i fetge fins al cap i pota, passant per les turmes arrebossades que donàvem als nens.

Ara que tot sembla anar en contra del consum de carn roja (culpable fins i tot de bona part de l'emergència climàtica), potser convindria fer un parell de reflexions imparcials de cara a posar les coses al seu lloc.

La primera, que aquestes parts del cos dels animals, són especialment riques en nutrients que els vegetals no tenen (també n'hi ha, que us pensàveu?) o que la carn pròpiament dita té en proporció menor. El cor, per exemple, és més ric en seleni, zinc, ferro i coenzim Q10 (antioxidant) que el filet. Com és doncs que els dietistes no recomanen el seu consum?

La segona, que aquestes parts van incloses a la bèstia. Per tant, la despesa energètica per criar una vedella és la mateixa amb menuts que sense. Per contra, la despesa de produir els tres vedells que mengem a l'any, no seria la mateixa que per cuinar-nos dos vedells i els seus menuts. Hi ha, doncs, un estalvi energètic que es silencia com es silencien certes despeses extra d'energia en els conreus vegetals intensius. Un estalvi energètic que vindria per partida doble. De criar menys animals i de reduir les deixalles que el sacrifici d'aquests animals genera.

I ara, una darrera reflexió –parcial, ho reconec- sobre el tema. Voleu dir que la indústria càrnica renuncia al benefici –per petit que sigui- que aquests menuts poden aportar-li?

Tot això per dir-vos que recuperem els plats de menuts. El món ecologista britànic ja ha començat la campanya "Organuary" que reconeix obertament que lluita contra el veganisme. El bo de la pel·lícula. Però no per destruir-lo, sinó per harmonitzar-lo amb la resta de consums. Com s'ha fet des que el món és... humà.