SI SOU SERVITS: 30/12/2019
 
Compostar i compotar


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Curiosament, les dues paraules són quasi iguals. La primera provinent del món de l'ecologia i la segona del culinari. I ambdues amb més coses en comú de les que sembla.
Perquè quan un pagès composta els seus residus, el que fa és deixar-los fermentar espontàniament per convertir-los en adob. Un resultat amb el qual "nodrirà" les plantes dels seus camps. Per la seva banda, quan un cuiner compota algun producte, el que fa és deixar-lo coure, generalment a poc foc i durant una bona estona, per convertir-lo en un plat o una conserva. Un resultat amb el qual nodrirà els seus comensals o la seva família.

Hi ha, ho deia, més coincidències. El compost del pagès no és un producte que s'utilitzi de forma immediata. Sol dormir al femer o al compostador fins que arriba el moment oportú. El compotat (o compota) del cuiner, generalment tampoc. Penseu en aquell estofat que es deixa reposar -una estona o tota una nit- abans de dur-lo a taula. O en aquella melmelada que descansa al rebost, degudament envasada i esterilitzada, per poder ser consumida de mica en mica quan ens abelleixi.

Més encara. El compost agrícola es fa amb la part dels vegetals conreats que no es fa servir. Les compotes culinàries solen emprar els excedents de fruita –cas de la melmelada, fins i tot la casolana- o d'altres productes que no poden ser consumits frescos d'una menjada. De fet, si som generosos, els sofregits o salses que conservem envasats al rebost o la nevera, podríem conceptuar-los com compotes. I fins i tot les botifarres de porc cuites podrien incloure's en aquest grup. Al costat de les tupines i els confitats o confits. Al cap i a la fi compotar, etimològicament, significa posar en el mateix recipient.
Hi ha, però, una diferència. Un contrast entre els dos conceptes. El compost es genera de forma espontània, és a dir, lliure. La compota, deriva d'una acció humana menada a través d'operacions concretes i pautades. D'una acció intel·ligent.

Però no ens infatuem. Les abelles, per exemple, també fan compota. I sense foc. O la mel no és una forma d'aconseguir que pòl·lens i nèctars es transformin en un producte conservable anomenat mel?

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 15/04/2026
La duana dels maduixots
Probablement, el títol pugui merèixer algunes crítiques, però com que sempre es tracta de fer arribar un missatge al lector, opto per mantenir-lo. Perquè en aquesta època de l’any, les maduixes i els ma...
SI SOU SERVITS: 27/03/2026
No és el mateix
Agradi o no, la “data de caducitat” i la “data de consum preferent” que figuren als envasos de productes alimentaris són dos conceptes diferents. Cert que ambdós s’apliquen a productes destinats al nostre c...
SI SOU SERVITS: 16/03/2026
Televisió formativa
Si us atureu un moment per pensar en les imatges més habituals que la televisió ens ofereix per publicitar els preparats alimentaris de consum ràpid, segur que us vindran al cap dues imatges. La primera, la d’un adolescent ...
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71