SI SOU SERVITS: 11/12/2019
 
Cuina circular


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Venim de la Cimera del Clima on tots, cuina inclosa, hem rebut retrets i invitacions a funcionar amb més respecte pel planeta. A través de conceptes com el d'economia circular que sonen a novetat però que, a poc que reflexionem, veurem que són més vells que anar a peu.

Perquè les masies catalanes –per posar un exemple- ja treien els aliments de l'entorn i, després de cuinar-los i menjar-los, els hi tornaven en forma de residus compostables que es convertien novament en aliments. Avui, aquell cercle virtuós i de proximitat s'ha convertit en una volta al món. Els espàrrecs ens arriben del Perú i els residus poc compostables els enviem a un abocador de la Xina o Àfrica. I clar, per fer tot aquest circuit, necessitem milions de tones de combustible que ens podríem estalviar. D'això en té la culpa la cuina?

Però hi ha un aspecte en el que potser sí que hem d'entonar un cert mea culpa. La mandra que ens fa entrar a la cuina. Tant se val que estudis d'absoluta solvència demostrin que, per exemple, el pa fet a casa surt a meitat de preu del que comprem ja fet i que, a més, podem superar-ne la qualitat amb els ingredients que triem i millorar els processos de preparació i cocció. La fal·lera del temps lliure –que molts després malbaraten en activitats inútils o perjudicials pel medi ambient- ens empeny al producte llunyà, ja preparat, amb ingredients afegits de dubtosa bondat i ple d'embolcalls de plàstic. Resulta tan còmode arribar a casa, obrir la nevera, passar un envàs pel microones i menjar el que s'ha escalfat...

Amb això, estem aconseguint que la cuina nacional, regional, local o de casa, de la qual tan cofois estàvem, es vagi esvaint, diluïda en un aiguabarreig de cuina mundial on només sobreviuen aquells plats que poden aportar benefici econòmic a les indústries alimentàries. I, de rebot, que les noves generacions vegin la cuina com quelcom cada cop més llunyà i aliè. No fa massa anys, ens posàvem les mans al cap quan llegíem que els nens dibuixaven els pollastres ja rostits. Avui, probablement ja dibuixin nuggets.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
SI SOU SERVITS: 27/10/2025
FITXATGES I BAIXES
Com sol passar unes setmanes abans del principi de la lliga de futbol professional, quan els equips fan la seva renovació de plantilla, ara acostuma a ser un bon moment per renovar la plantilla del nostre celler particular. Perquè, per ...
SI SOU SERVITS: 13/10/2025
Homenatge als gnoms
Seria una justa reciprocitat. Perquè aquests personatges màgics que, segons la tradició, ocupen els nostres boscos i els mantenen en bones condicions, es mereixen el nostre suport. I no sols a través dels contes de la nost...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Tardor i microones
Agradi o no, la tardor és el temps de recuperar la verdura. Aquella que hem deixat de banda (per inexistent) durant l’estiu i que ara, amb la fresca, ens comença a cridar des dels prestatges de la verduleria. Bròquils, coli...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Domini aclaparador del cinema espanyol a Sant Sebastià
Aquest 73è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha destacat per un domini aclaparador del cinema espanyol a competició ben reflectida en el palmarès final, una hegemonia trencada, entre altres guardons, pels p...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71