SI SOU SERVITS: 11/12/2019
 
Cuina circular


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Venim de la Cimera del Clima on tots, cuina inclosa, hem rebut retrets i invitacions a funcionar amb més respecte pel planeta. A través de conceptes com el d'economia circular que sonen a novetat però que, a poc que reflexionem, veurem que són més vells que anar a peu.

Perquè les masies catalanes –per posar un exemple- ja treien els aliments de l'entorn i, després de cuinar-los i menjar-los, els hi tornaven en forma de residus compostables que es convertien novament en aliments. Avui, aquell cercle virtuós i de proximitat s'ha convertit en una volta al món. Els espàrrecs ens arriben del Perú i els residus poc compostables els enviem a un abocador de la Xina o Àfrica. I clar, per fer tot aquest circuit, necessitem milions de tones de combustible que ens podríem estalviar. D'això en té la culpa la cuina?

Però hi ha un aspecte en el que potser sí que hem d'entonar un cert mea culpa. La mandra que ens fa entrar a la cuina. Tant se val que estudis d'absoluta solvència demostrin que, per exemple, el pa fet a casa surt a meitat de preu del que comprem ja fet i que, a més, podem superar-ne la qualitat amb els ingredients que triem i millorar els processos de preparació i cocció. La fal·lera del temps lliure –que molts després malbaraten en activitats inútils o perjudicials pel medi ambient- ens empeny al producte llunyà, ja preparat, amb ingredients afegits de dubtosa bondat i ple d'embolcalls de plàstic. Resulta tan còmode arribar a casa, obrir la nevera, passar un envàs pel microones i menjar el que s'ha escalfat...

Amb això, estem aconseguint que la cuina nacional, regional, local o de casa, de la qual tan cofois estàvem, es vagi esvaint, diluïda en un aiguabarreig de cuina mundial on només sobreviuen aquells plats que poden aportar benefici econòmic a les indústries alimentàries. I, de rebot, que les noves generacions vegin la cuina com quelcom cada cop més llunyà i aliè. No fa massa anys, ens posàvem les mans al cap quan llegíem que els nens dibuixaven els pollastres ja rostits. Avui, probablement ja dibuixin nuggets.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71