Suposo que vosaltres, com jo, no cuineu igual quan relaxats que quan teniu pressa, us fa mal un queixal o heu rebut una mala notícia.

Ho dic perquè darrerament, el menjar sembla haver-se convertit en l'ase dels cops a la que només troben inconvenients, defectes, sospites i crítiques.

La genial tonyina mediterrània s'ha convertit, de la nit al dia i per obra i gràcia del metil-mercuri, en un aliment que cal dosificar. Sobretot en infants i dones embarassades. La mirareu amb els mateixos ulls a partir d'ara? I si amb això us diuen que el peix blau petit tipus sardina és menys nociu que la tonyina, i que el blanc com el lluç no sap que és el metil-mercuri, que triareu la propera vegada que entreu a la peixateria?

Cert que aquesta informació concreta, com que afecta la salut, podem arribar fins i tot a agrair-la. Però no tota és igual.

Fa una temporada que, cada mes, ens informen del diferencial de preu dels productes bàsics del rebost. Sense anar més lluny, aquesta setmana ens han fet saber que el mes d'octubre, l'albergínia fou el producte estrella. Que, comprat al camp a 0,23€/Kg, l'hem pagat, de mitjana, a 1,90 €/Kg al super. És a dir, un 726% del que va cobrar el pagès que la va conrear i collir. Que la soferta ceba li va al darrera, amb un 716% d'increment. I que nou productes vegetals bàsics superen el 500% d'increment en el preu des que surten del camp. Esteu segurs que seguireu essent tan generosos amb la ceba a l'hora de fer el sofregit?

Per això parlo de cuinar a pressió. Amb el cor encongit. Com aquell davanter de futbol que llença el penal mentre els jugadors rivals intenten distreure'l.

Encara hi ha un graó més en aquestes interferències. Llegeixo que la ciència ha seqüenciat el genoma del meló. Que ara els xinesos -primers productors mundials per si no ho sabíeu- estan interessats en desenvolupar millores genètiques per fer el producte més rendible. Us podeu creure que ja miro amb altres ulls aquell que, penjat al sostre del garatge, espera el dia de Nadal per sortir a taula?