SI SOU SERVITS: 28/10/2019
 
Que duri!!!


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Cuino rossinyols a la paella, amb oli i julivert, i m'adono que els bolets, junt amb part del peix i marisc, són els únics productes salvatges que consumim després de collir-los directament de la natura. Amb l'excepció de xampinyons, gírgoles i alguns bolets orientals que ara tant sembla que ens agraden.

A la resta del rebost, agradi o no, hi intervé, de forma més o menys important, l'home. Des de la humil patata al sofisticat caviar. Perquè, fora dels espàrrecs de marge i cargols, algú encara cull bledes salvatges, borraina o gínjols?

Cert que aquesta intervenció té graus d'implicació. Si ens posem exquisits, fins i tot haurem d'acceptar que els arbres plantats amb arrels infectades d'hifes de rovelló, cep o tòfona, que pretenem collir i consumir uns anys més tard, són fruit de l'acció humana. Però acceptem que, en el cas dels bolets, encara tenim l'opció de "caçar" o comprar unes mocoses o uns apagallums aliens a l'espècie humana. Com encara podem pescar uns esparralls, treure de la sorra unes tellines o separar de les roques unes garoines. I que duri!!

Perquè, curiosament, veiem com cada cop més, amb suposada voluntat de preservar la nostra salut, ens arriben missatges alarmistes sobre el perill de consumir productes "salvatges". Donant per bona, per defecte, la garantia dels productes envasats i preparats fruit de la manipulació humana a tots els nivells. Varietats de fruita i verdura apareixen al mercat com si els déus grecs ens les haguessin regalat com l'olivera dels atenencs. Productes manipulats, cuinats i envasats, s'emparen en una etiqueta que no esmenta res del procés d'elaboració, centrant-se en les maleïdes calories.

I tot això cal dir-ho i repetir-ho. Perquè mentre la "carne mechada" d'aquest estiu no ho feia, els bolets avisen de la seva condició i estat. Ja sigui amb algun detall anatòmic, o amb els cucs i les zones alterades. Una altra cosa és que collim sense criteri o no llencem allò que ens fa dubtar però que hem pagat a preu d'or.
Salvatge no hauria de ser sinònim de perillós. El perill s'amaga a totes le
s cantonades.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71