SI SOU SERVITS: 25/07/2019
 
Un temps preciós


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Perquè les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de sorra a omplir la taula. I malgrat això, hom sol entrar en la rutina del gaspatxo de tetrabric, la carn arrebossada i la pizza de forn per poder, segons es diu, gaudir el màxim possible de la platja o de la fresca quan aquesta apareix.

L'estiu és un temps magnífic per experimentar. Aquella amanida de pasta –un altre lloc comú de les nostres cuines- amb tomàquet i tonyina, pot ser objecte de variants, ampliacions o substitucions fins a arribar al consens d'una recepta nova. El meló de les postres, menjat a mitges llesques pot convertir-se en una macedònia i compartir, sota la tutela de la menta, paladar amb pruna, préssec i fins i tot alguna cirera tardana. Tot està per fer i tot és possible.

Però el que vull destacar és que, per fer-ho realitat, no cal que el membre del grup o la família que durant tot l'any es fa càrrec de la responsabilitat, segueixi sotmès a l'esclavatge i solitud de la cuina mentre els demés mandregen tot esperant el moment d'anar a la platja. Tothom s'ha de sentir cridat a aportar el seu gra de sorra i la seva creativitat a la taula nostra de cada dia. Temps no en manca. Ganes....

És important tenir-ho clar. Sobretot en el cas de la mainada. Tot el que aprenguin i, sobretot, del que es sentin cofois, els suposarà un estímul. Deixem que facin de tant en tant un plat. Que aportin la seva creativitat també a la cuina. I, sobretot, que ho facin els nens i les nenes. No era casualitat que la darrera que baixés a la platja durant la meva infantesa, fos la mare. La cuina també sol ser el reflex de la societat en que vivim.

No negaré la comoditat de l'arròs del "xiringuito" o les tapes del bar de la cantonada. Però donar a aquests parèntesis vocacional la categoria de temps guanyat i negar-li al lapse destinat a fer el dinar o sopar, em sembla una perversió. Sortim de casa per compartir temps i a casa podem tenir situacions similars. Fins i tot a la cuina.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71