SI SOU SERVITS: 29/05/2019
 
El contenidor


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

El protagonisme central del fet culinari el tenen els plats que arriben a taula. Però és evident que cal obrir el camp visual. Des del moment de plantar la tomaquera o collir el bolet, fins al de recollir els residus que tot plegat genera.

Ara sembla que toca posar el focus en els envasos que ho embolcallen tot. I especialment en els plàstics que, pel que sembla, els xinesos s'han cansat de cremar a casa seva per quatre rals, empudegant la seva atmosfera.

Enmig d'aquesta ofensiva dels conservacionistes alguns hem recordat, per exemple, que al segle XI ja havíem descobert feia temps, que podíem conservar l'aigua –i de retruc, fresca- en un atuell de fang cuit i dos "pitorros" que vàrem batejar amb el nom de càntir. Que solia tenir uns quinze anys de vida mitjana al porxo o a la cuina del mas i que després de cinquanta anys d'enterrar-ne les restes, ja havia tornat a la terra d'on l'havíem fet sortir.

Uns anys més tard, vàrem descobrir que les ampolles de vidre podien fer la mateixa funció de guardar líquids. Amb l'avantatge que, un cop buides, podien ser rentades i tornades a utilitzar més o menys indefinidament. Encara que avui, prudents, recomanem no superar les 60 reutilitzacions.

Però sense saber com, aquells invents que funcionaven i funcionen tan bé (fins i tot el vidre, un cop "vell", es pot fondre i tornar a modelar) van ser substituïts, a meitat del segle passat, pel avui omnipresent plàstic que, a part de no ser reutilitzable amb garanties, tarda uns 700 anys en tornar a fondre's amb la natura que l'envolta quan el descartem. Decididament, hem fet el negoci d'en Robert i les cabres.

Alguns estareu pensant que fujo d'estudis. No és cert. Està bé parlar de plats a les reflexions gastronòmiques però, de tant en tant, cal parlar de les olles, que els estofats no es fan sols. Per això penso que mai està de més el consell d'emprar a la cuina el vidre, la terrissa o el paper. Recuperant pràctiques antigues d'experiència contrastada. Millorables? Sens dubte. Substituïbles? Començo a tenir els meus dubtes. I seriosos.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
SI SOU SERVITS: 27/10/2025
FITXATGES I BAIXES
Com sol passar unes setmanes abans del principi de la lliga de futbol professional, quan els equips fan la seva renovació de plantilla, ara acostuma a ser un bon moment per renovar la plantilla del nostre celler particular. Perquè, per ...
SI SOU SERVITS: 13/10/2025
Homenatge als gnoms
Seria una justa reciprocitat. Perquè aquests personatges màgics que, segons la tradició, ocupen els nostres boscos i els mantenen en bones condicions, es mereixen el nostre suport. I no sols a través dels contes de la nost...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Tardor i microones
Agradi o no, la tardor és el temps de recuperar la verdura. Aquella que hem deixat de banda (per inexistent) durant l’estiu i que ara, amb la fresca, ens comença a cridar des dels prestatges de la verduleria. Bròquils, coli...
SI SOU SERVITS: 29/09/2025
Domini aclaparador del cinema espanyol a Sant Sebastià
Aquest 73è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha destacat per un domini aclaparador del cinema espanyol a competició ben reflectida en el palmarès final, una hegemonia trencada, entre altres guardons, pels p...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71