SI SOU SERVITS: 13/03/2019
 
Fora complexos


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Llegeixo l'enèsim article que lloa les salses mare de la cuina francesa. Aquell pòquer de beixamel, velouté, bearnesa i holandesa que genera un receptari immens de variants i retocs amb nom propi que ajuden a mantenir el mite de la quasi infinitud d'aquella cuina.

I jo em pregunto: Perquè no fem el mateix amb la cuina catalana? Perquè no proclamem a bombo i plateret les bondats i possibilitats del nostre repòquer de salses mare? El pòquer de Ferràn Agulló en el seu mític "Llibre de la cuina catalana" (Allioli, picada, sofregit i samfaina) ampliat amb el romesco que el II Congrés Català de la Cuina va beneir com a salsa catalana.

Avui que el diccionari ha obert horitzons i la salsa ja no és "allò que s'afegeix a certs plats per fer-los més saborosos", hauríem de començar a batejar i promoure les variants del nostre repòquer. Presumint, desacomplexadament, de receptari ampli i modern.

A més, el moment és dolç. Els aires gastronòmics del veganisme i similars, inflarien les veles de les nostres salses, majoritàriament vegetals enfront l'omnipresència de l'ou i la crema de llet en les nostres competidores. Fixeu-vos que fins i tot parlem d'allioli i no de maionesa.

A més, tenim un valor afegit. La possibilitat d'una de les salses -el romesco- de ser treballada en cru -com a salsa de xató- o en cuit com a salsa de romesco. Ja sigui abans d'incorporar-la al plat d'escarola o als calçots, o de barrejar-la amb la resta d'ingredients per sotmetre-la a la preceptiva cocció. És a dir, en tots els escenaris possibles de la cuina. Que més volem?

I, en canvi, seguim sense marcar territori. Sense donar als plats que aquestes possibilitats generen, un nom diferenciat que permeti posicionar-lo en els receptaris. Ens tenalla la tradició. La por a enfadar als nostres ancestres si parlem, per exemple, d'una crema de romesco per incrementar el ventall de cremes fredes estiuenques, o d'un sofregit de coca per escampar-lo pel damunt d'una coca de pa i gaudir d'una alternativa a la "quatre estacions" de rigor el dia que hi ha partit de futbol a la tele.

Insisteixo. Fora complexos.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71