Podria ser-ho. De moment, però, tot ha quedat reduït a una notícia de farciment apareguda a alguns diaris aquestes festes nadalenques. Una notícia que explicava que entre els millors plats d'arreu del món, només un dels nostres, la paella, figurava entre els cinquanta primers "best foods". I en el lloc 47.

Però la notícia feia trampa. Perquè el text publicat a la plana web de la CNN, deixava clar que era hereu d'una "notícia mare" publicada el 2011, degudament revisada i actualitzada. D'aquí que m'ensumi la possibilitat d'un proper rànquing mundial de plats de cuina que es vagi actualitzant cada any com ho fa el de restaurants o de vins. Buscant negoci.

Però, al marge d'això, aprofito l'ocasió per constatar que la pizza figura en aquest rànquing en segona posició, només superada pel curri massaman de Tailàndia. I que l'hamburguesa (atribuïda per la llista a la cuina alemanya) figura en sisena posició, immediatament després de l'ànec a la pequinesa i el sushi. Demostrant que qui vol estar pel damunt de la mitjana, s'ho treballa. Que no n'hi ha prou amb mirar-se el melic i creure's el millor del món. Perquè, a més, aquests jurats internacionals que fan rànquings, llistes, seleccions i altres eines adreçades a rics i curiosos amb poc temps per explorar, sovint les foten pel broc gros. En aquesta mateixa classificació de la CNN, els autors no s'estan de qualificar la paella com una "seafood extravaganza", de posar els Donuts en posició 14 o de considerar una menja el xarop d'auró canadenc. Ens hem de fiar d'aquests prescriptors?

Si ens quedem de braços plegats, no us càpiga dubte que tard o d'hora ho lamentarem. Perquè dues posicions pel davant de la nostra paella, hi ha un "arròs amb pollastre", qualificat sense cap pudor com a plat nacional de Singapur tot i ser just un pollastre bullit, servit damunt d'arròs igualment bullit, i amb cogombre tallat com a "toc vegetal". El dia menys pensat apareixerà envasat als nostres supermercats, llest pel microones. Com ja passa amb algunes suposades "paelles tradicionals".