SI SOU SERVITS: 16/10/2018
 
Barra o pa rodó?


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Fa temps que el pa està vivint una transformació important que ens afecta encara que no vulguem. Cada cop són més “potents” els dos extrems d’un ventall d’opcions que acapara l’atenció dels “panarres”, en detriment del que podríem anomenar pa de tota la vida. Aquell que, sense fer escarafalls, aguantava dos o tres dies sense tornar-se roca o xiclet.

En un dels extrems, no hi ha dia que no sentim a parlar d’un pa nou, fet amb un cereal diferent i més o menys arcaic (kamut, fajol, espelta, etc...). Fermentat un munt d’hores amb llevats especials, pastat de forma sofisticada i que promet unes virtuts dietètiques quasi màgiques. Uns pans que associem a l’ecologia, a la proximitat i, malgrat anar sovint acompanyat de referències més o menys històriques, a la modernitat.

A l’extrem oposat, s’imposen les barres del dia, amb la baguette com a estrella destacada, que pregonen com a principal virtut el ser acabades de sortir del forn, com sol evidenciar la seva crosta cruixent i la molla tova i ullada.

Però, no ens enganyem, uns i altres són variants destinades a obtenir més beneficis. Els primers per la via del producte selecte i no habitual que permet un preu més alt. Els segons per la de reduir els costos a través de la manipulació industrial prèvia que permet deixar en mans del venedor el darrer toc de forn que li dóna el toc cruixent.

I el pa de tota la vida, on para? Doncs intentant sobreviure en les cada cop més escadusseres fleques tradicionals. Especialment en els pobles de mida més aviat reduïda on, sovint, comparteixen espai amb els queviures o la pastisseria artesanal. Cert que hi ha una D.O. Pa de Pagès que intenta aturar aquesta lenta agonia. Però no sembla que la ciutadania, abocada a salvar tortugues marines o arbres centenaris, estigui per preservar el tresor gastronòmic i dietètic del nostre pa de cada dia. Aquell que alguns forners encara preparen amb la farina de sempre (la que coneixen perfectament). Que saben tractar i respectar quan la pasten, la deixen reposar o l’enfornen mentre nosaltres dormim.

 

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71