Com cada any, ha tornat la febre boletaire. Però no ens enganyem, la gent que es posa les xiruques i agafa el cistell de vímet, cada cop és menys donada a posar els bolets que cull en pots de vidre, després de coure’ls en aigua i vinagre, per cobrir-los d’oli i deixar-los al rebost fosc i fresc. Per alguna cosa té a casa un congelador.

No deixa de ser trist que la pallissa que suposa aconseguir un parell de quilos de bolets, acabi amb un producte mal conservat i que ha perdut la meitat o més dels seus aroma i sabor. Si ho fem, fem-ho bé.

El primer que cal dir és que els bolets “eixuts” es poden congelar directament, però els “mocosos”, solen requerir una petita cocció i escorregut previs. Si fa o no fa, com passa amb les verdures. També convé recordar que els molt “potents” com ara la tòfona, els hauríem d’embolicar un per un abans de congelar-los. I que els més grans, haurien de ser trossejats per aconseguir una mida similar de tots.

Contràriament al que solem pensar, els bolets congelats casolans s’haurien de consumir durant els tres mesos que segueixen a la seva “caça”. A partir d’aleshores, comencen a perdre gust. No endebades són un producte anual.
Però el més important de tot és que els bolets congelats han de tenir el mínim de contacte amb l’aire. Mentre es congelen i un cop congelats. Per dues raons. La dissipació dels aromes abans esmentada i l’evaporació de l’aigua del propi bolet que, si la bossa està ben tapada, formarà glaç a l’interior i deixarà el bolet sec i amoixamat. Per tant, defugiu grans bosses amb molts bolets i repartiu-los en bosses petites. De ració, és a dir, on en tingueu per una menjada. Que un cop descongelats o oberts, el rellotge corre i el bolet decau.

I els “tocats”? Doncs teniu una opció interessant. Un cop nets i polits, saltar-los en oli o mantega generosa, passar-los per la picadora i disposar la pasta resultant en un motlle de glaçons amb tapadora, omplint les cavitats. Ja congelats, podeu retirar els “glaçons” i guardar-los (sempre lluny de l’aire) per enriquir una sopa o salsa amb la que cregueu que casi.