SI SOU SERVITS: 27/08/2018
 
L’amanida


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Diuen els cànons de l’alta cuina tradicional, que per fer una bona amanida es necessiten quatre persones diferents. Un generós perquè les fulles d’enciam o els brots tendres amb què la preparem estiguin ben oliats, sense arribar a nedar en suc d’oliva. Un prudent perquè hi fiqui la sal amb moderació i no converteixi l’amanida en un homenatge a la salmorra. Un gasiu perquè no dilapidi el vinagre convertint el conjunt d’herbes és una rèplica dels cogombrins conservats o les tàperes. I un boig perquè, un cop han actuat els altres tres, remeni el conjunt per donar-li la uniformitat de textura i sabor requerits.

Sense voler esmenar la plana als grans mestres de la cuina aristocràtica, jo em permetria afegir-hi uns altres quatre personatges més. En primer lloc, un curiós que doni a la nostra amanida una personalitat diferenciada triant les espècies i complements que hi casin millor. La gent ja no accepta la preparació bàsica i acompanyadora de les nostres àvies, d’enciam i tomàquet amanits. Les amanides han de ser, per elles mateixes, un plat. Tenir sabor i personalitat pròpia. D’aquí que també es necessiti un artista. Algú que disposi els ingredients de forma estètica en el plat en comptes d’abocar-los en un bol per amanir-los i remenar-los. I com que la cuina ha ampliat el ventall d’ingredients d’aquest entrant, caldrà també un planificador que eviti que els brots tendres es carregin d’humitat a la bossa o capsa on són oferts, o que no deixi que les pastanagues es panseixin a la nevera. Algú que sàpiga disposar dels ingredients en el moment just. Per tant, necessitarem un darrer personatge. Un cuiner hàbil i ràpid que ho prepari en un moment. L’equilibri de tot plegat és massa inestable i requereix unes mans que no dubtin o improvisin.

Torno als clàssics de la cuina aristocràtica. Si aquells deien que la prova de foc del bon cuiner era fer una truita i un rostit, avui, tot sembla indicar que la prova del cotó dels cocs estaria en una aparentment simple amanida. El plat estiuenc per excel·lència.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71