Ha arribat el temps de la calor. I amb ella, la necessitat de refrescar el nostre cos. Una necessitat que solem atendre, per fora i per dins, recorrent a ambients i productes com més freds millor. Una pràctica sobre la qual valdria la pena reflexionar una mica.

Perquè del que es tracta, no és de refredar el nostre cos de forma sobtada sinó de refrescar-lo, és a dir, dur-lo i mantenir-lo a una temperatura que ens aporti benestar. No es tracta de ficar-nos en una nevera sinó trobar un ambient fresc on poder descansar o treballar amb comoditat.

A l’hora de menjar, aquesta reflexió és important. Perquè, de la mateixa manera que, quan tenim fred, ens ve de gust una sopa calenta, però no bullent i que ens cremi la boca, quan tenim calor, ens agraden preparats frescos, no bocins de gel mastegats que deixin les dents adolorides i la boca insensible. El fred excessiu adorm les papil·les gustatives i frena els plaers del gust. Per alguna cosa hom pren els licors d’alta graduació molt freds.

El secret és evitar desequilibris i canvis sobtats. Respectar els mecanismes del nostre cos. Exemples no en manquen. Prendre una dutxa molt freda pot refredar el nostre cos superficialment, però va seguit d’un rescalfament quan la calor interna, que segueix present, aflora. Un procés que l’assecat superficial, sovint amb fregat enèrgic de tovallola, afavoreix. És molt més refrescant deixar que l’aigua superficial es vagi evaporant, arrossegant aquella calor corporal.

Per això els nostres avis, quan queia la tarda, posaven la síndria al safareig d’ aigua fresca i, unes hores després, la partien per la meitat i la deixaven una estona abans de tallar-la i repartir-la entre els que compartien les hores fresques del capvespre. Deixant que la fruita evaporés part de la seva aigua, refrescant així la polpa dolça abans de ser consumida. Un enèsim plaer que tenien i poden seguir tenint els vespres d’estiu, un cop superada la calor del dia i mentre esperem posar el nostre cos a la temperatura adient per anar al llit.