SI SOU SERVITS: 28/05/2018
 
La cuina espectacle


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Començo a estar amoïnat per la invasió desaforada de programes televisius on, diuen, la cuina té una presència essencial. Sobretot perquè els programes descriptius, aquells que t’ensenyen (en tots els sentits) com preparar un plat, perden protagonisme. Ara interessa més el farciment que el gall. Veure si aquell aprenent de cuiner s’ensorra, suporta estoicament la crítica del “savi” de torn o fins i tot si li replica, crida més l’atenció i té més pantalla que el procés de confecció del plat. Els dits programes de cuina –des de Master Chef a Joc de Cartes passant pels de convidats asseguts al voltant d’una taula o uns fogons per lligar o intercanviar tafaneries- mostren dos o tres plànols curts de la preparació del plat i la resta del temps, les imatges i els diàlegs poc tenen a veure amb la cuina. O si més no amb la divulgació de la saviesa culinària. Si fa o no fa, com a les tertúlies on els participants dediquen més temps a increpar-se que a dialogar o debatre. Amb la diferència que elles mantenen les formes, mentre en algun d’aquests programes tothom espera impacient que es perdin per poder gaudir de la baralla o la humiliació.

Digueu-me antiquat, però jo encara sóc dels que miro la televisió per aprendre. I, per tant, quan em fan un programa de cuina –i no un programa amb cuina- espero que tot comenci amb els ingredients i que, després, pugui veure les diverses etapes del procés, si pot ser amenitzades pels savis consells dels cuiners. Clar que el repte no és fàcil. L’enyorat Jaume Pastellé no perdia oportunitat de destacar la poca facilitat de paraula de la majoria de cuiners que explicaven el plat al seu mític Bona Cuina. Potser per això, els cuiners que dominen la galàxia televisiva no semblen ser massa reconeguts o respectats en el món de l’alta gastronomia. La forma ha anorreat el fons. El llegir ens ha fet perdre l’escriure.

La paradoxa és clara. Quan fan aquests programes “de cuina”, generalment en horari d’audiència, em jugo un pèsol que, a moltes cases, esperen la pausa publicitària per posar la pizza al microones.

 

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
SI SOU SERVITS: 16/02/2026
Dolços de Carnaval
Agradi o no, Carnaval és un temps que, tradicionalment, marca el pas d’un “postnadal” més o menys llarg, però força auster, a una Quaresma força ritual i sacrificada, que espera delerosa les Pasq&u...
SI SOU SERVITS: 28/01/2026
L'altra melmelada
És la compota. Una preparació que, a diferència de la melmelada, no permet una conservació durant molt de temps. La raó està en la menor quantitat de sucre que s’afegeix a l’hora de fer la cocci&o...
SI SOU SERVITS: 07/01/2026
La cuina del vi
No em refereixo al que habitualment pren la forma d’una recepta en la qual el vi figura com ingredient més o menys important. Ja hi ha milers de llibres que parlen del tema.Em refereixo al vi “cuinat en solitud”, en companyia...
SI SOU SERVITS: 15/12/2025
Capgirar la nevera
La cuina, no ens enganyem, té molt de tradició familiar, prescripció professional i, perquè no dir-ho, manies personals. Tothom enceta el pelat dels ous durs trencant la closca tot picant l’extrem més ample co...
SI SOU SERVITS: 10/11/2025
La tercera via
No patiu, no parlaré de política. D’aquella tercera via que, a finals del segle passat va intentar, de la mà de Tito, Nasser, Nehru i altres, crear una alternativa a mig camí entre el capitalisme i el socialisme (b&a...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71