Ja fa algunes setmanes que els tractors es passegen pels camins i carreteres del meu estimat Penedès en l’intent anual per convertir els esforços de tot un any en uns productes i ingressos que garanteixin la supervivència del sector.

Aquest any, però, la cosa s’ha complicat amb l’evidència inequívoca del canvi climàtic i l’aparició de proves irrefutables de la seva evolució cap a escenaris de temperatura més alta i sequera que posen en perill els plantejaments tradicionals del sector. Si més no, en tot el que fa referència al raïm com a origen i base del negoci del vi.

Doctors té i tindrà l’església enològica per valorar si cal reforçar la lluita contra aquest canvi o si el que s’ha de recomanar als associats és que intentin fer foc nou tot plegant-se a les noves exigències ambientals per garantir la supervivència del sector enològic, tot buscant noves varietats i tècniques que transformin el producte resultant en quelcom millor i més acceptat pels consumidors.

Però, contemplant el global del paper del raïm en la nostra alimentació, no podem oblidar que les parres són una variant més o menys autòctona dels arbres fruiters. Amb fruits en forma de gotim que, des de l’època de Noé ja es menjaven. I que, per tant, també necessiten, en aquesta funció, adaptar-se a les noves situacions agrícoles i de consum.

Val a dir que, en aquest àmbit, ja s’han produït alguns avenços i canvis. Les prestatgeries de fruita van essent envaïdes per varietats sense llavors que en fan el consum més fàcil i agradable. Les varietats potenciades, de grans més grossos i sabors més dolços, semblen apuntar un cert distanciament entre els dos vessants del raïm com a fruit. Perquè, així com el raïm destinat a la producció de vi va diversificant i sofisticant els productes resultants del seu tractament, des del moment de la collita al repòs en barriques, el vessant “fruiter” manté els hàbits i procediment dels nostres avantpassats. Renunciant, aparentment, a millorar els processos de maduració i conservació. Els gotims, al marge del “sense llavorisme”, continuen renunciant a fer evolucionar les panses, els sucs no fermentats derivats del premsatge i els derivats que podrien promocionar-se. Una oportunitat perduda que, com en el cas de la sidra i el vi, pot general competències perilloses pel futur del nostre raïm.