Enfrontar-se amb el mirall per repassar el vestuari d’estiu sol ser la via més fàcil de desànim a l’hora de seure a taula, atabalats pels “massa” que ens envolten (dolç, salat, gras, abundant, freqüent, picant, etc.).

La proliferació de prescriptors que, des de la seva plana web, ens bombardegen amb consells de dubtosa eficàcia, però aparent originalitat gastronòmica, no sembla aportar massa solucions exitoses.

I el més curiós és que, ben mirat, ja fa temps que estem envoltats de consells que ens poden ser útils. Que quan l’àvia rondinava si preparàvem un plat “franxutti” tot enriquint-lo amb mantega a cor què vols, tenia tota la raó. Que quan ens preparava un peix al vapor o a la “papillote” per refer-nos d’alguna fartanera, ho feia conscient d’emprar unes formes culinàries que no requerien aquell greix que cada any maleíem quan arribava el bon temps. I que si restringia l’ús del forn als dies de festa, era més per comoditat de no haver de rentar, que per restringir una tècnica que tampoc requeria massa llard o mantega.

Més endavant, quan varen aparèixer els “nous productes” com ara les llets i les cremes vegetals, riques en minerals i vitamines, però escassos en colesterol i àcids grassos saturats, molta gent va cantar les absoltes a la crema de llet que, malgrat tot, segueix avui encara reclamant entrar en els nostres plats i preparats. En un camí que, ja fa alguns anys, reclama també eliminar o reduir els sucres refinats, tornant a la mel i els xarops vegetals (agave, auró o estevia). Si més no, en els mesos d’estiu o els que el precedeixen, per evitar l’ensurt en mirar-nos al mirall.

Per sort, per evitar que aquesta reducció d’ingredients “històrics” en els nostres plats ens generi una sensació de fadesa en allò que mengem, la mundialització de la gastronomia ens permet incorporar al nostre rebost, herbes i espècies vingudes dels quatre cantons del mapamundi. Curry, cúrcuma, comí, ras-el-hanout, wasabi, miso, nuoc-mam, etc. ens poden ajudar a “engrescar” la nostra dieta tot reduint els ingredients “engreixadors”, és a dir, alleugerint allò que traiem a taula.

Temps hi haurà per retre homenatges a les nostres àvies tot preparant aquells estofats i pastissos que van alegrar la nostra infantesa i joventut i generar els nostres primers sacsons.