SI SOU SERVITS: 16/06/2026
 
Les noves pomes d'Eva


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la pols i, si m’apureu, algun ocellot, van deixant al seu damunt un rastre que acaba donant-li una certa aparença de bruta. Si ara hi afegiu que els pesticides i altres productes amb els quals les han regat, també s’han instal·lat al seu damunt, convindreu amb mi que aquella pell ja no sembla tan lluent ni convida a clavar-hi queixalada.

Cert que la pell d’un fruit crescut en ambient tancat tindria també una capa cerosa superficial (la pruïna) que evita l’eixugada, però d’aquí a les pells “salvatges” hi ha distància. Per això, quan es fa la collita, les pomes se sotmeten a un procés de rentada, més o menys enèrgic, que, teòricament, elimina tot el que s’ha dipositat al damunt. Però el rentatge també pot eliminar la pruïna, desprotegint el fruit. Per això, habitualment, els productors apliquen una fina capa de cera alimentària que Europa autoritza i que les fa més atractives, sense que això suposi que aquella pell està lliure de residus de pols o de pesticides.

Per garantir-ho, des de fa molts anys, el consum d’una poma a queixalades va precedit d’una frega de la superfície amb les mans o amb un drap net que retingui tot aquest afegit. Però l’augment de tractaments i manipulacions (inclosa l’etiqueta identificadora adherida) recomana cada cop més passar a l’acció. Deixant-les en remull en una aigua barrejada amb una bona cullerada de bicarbonat durant uns deu minuts i abans d’esbandir-les intensament i eixugar-les amb cura.

La lògica aconsella fer aquesta operació just arribats a casa, del mercat o el supermercat. I amb tanta cura i delicadesa com sigui possible. Penseu que, a més, aquelles pomes, acolorides i lluents, tindran un efecte, reclam sobre els hipotètics comensals (sobretot la mainada) que ara passen per davant de la fruitera amb absoluta indiferència. I això també és important.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 26/05/2026
La dotzena del mal cuiner
Podrien ser més, però potser no és casualitat que hàgim incorporat al nostre llenguatge la dita de “paciència i bons aliments”. Per tant, permeteu-me que em quedi amb els 12 errors en què els cuin...
SI SOU SERVITS: 27/04/2026
Crear complicitat
No hi ha dubte que l’educació dels nostres fills i nets no és només una qüestió d’escola. Molts altres aspectes de la vida quotidiana han de ser practicats, reforçats o corregits en l’entorn f...
SI SOU SERVITS: 15/04/2026
La duana dels maduixots
Probablement, el títol pugui merèixer algunes crítiques, però com que sempre es tracta de fer arribar un missatge al lector, opto per mantenir-lo. Perquè en aquesta època de l’any, les maduixes i els ma...
SI SOU SERVITS: 27/03/2026
No és el mateix
Agradi o no, la “data de caducitat” i la “data de consum preferent” que figuren als envasos de productes alimentaris són dos conceptes diferents. Cert que ambdós s’apliquen a productes destinats al nostre c...
SI SOU SERVITS: 16/03/2026
Televisió formativa
Si us atureu un moment per pensar en les imatges més habituals que la televisió ens ofereix per publicitar els preparats alimentaris de consum ràpid, segur que us vindran al cap dues imatges. La primera, la d’un adolescent ...
SI SOU SERVITS: 27/02/2026
Caixa o faixa?
És una frase feta un punt arcaica -a casa era una de les favorites de l’avi Magí- que ens convida a triar entre dues opcions que poden ser triades indistintament per l'interpel·lat.  Si li dedico aquesta reflexi&oa...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71