
Francesc Murgadas
Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia
|
|
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la pols i, si m’apureu, algun ocellot, van deixant al seu damunt un rastre que acaba donant-li una certa aparença de bruta. Si ara hi afegiu que els pesticides i altres productes amb els quals les han regat, també s’han instal·lat al seu damunt, convindreu amb mi que aquella pell ja no sembla tan lluent ni convida a clavar-hi queixalada. Cert que la pell d’un fruit crescut en ambient tancat tindria també una capa cerosa superficial (la pruïna) que evita l’eixugada, però d’aquí a les pells “salvatges” hi ha distància. Per això, quan es fa la collita, les pomes se sotmeten a un procés de rentada, més o menys enèrgic, que, teòricament, elimina tot el que s’ha dipositat al damunt. Però el rentatge també pot eliminar la pruïna, desprotegint el fruit. Per això, habitualment, els productors apliquen una fina capa de cera alimentària que Europa autoritza i que les fa més atractives, sense que això suposi que aquella pell està lliure de residus de pols o de pesticides. Per garantir-ho, des de fa molts anys, el consum d’una poma a queixalades va precedit d’una frega de la superfície amb les mans o amb un drap net que retingui tot aquest afegit. Però l’augment de tractaments i manipulacions (inclosa l’etiqueta identificadora adherida) recomana cada cop més passar a l’acció. Deixant-les en remull en una aigua barrejada amb una bona cullerada de bicarbonat durant uns deu minuts i abans d’esbandir-les intensament i eixugar-les amb cura. La lògica aconsella fer aquesta operació just arribats a casa, del mercat o el supermercat. I amb tanta cura i delicadesa com sigui possible. Penseu que, a més, aquelles pomes, acolorides i lluents, tindran un efecte, reclam sobre els hipotètics comensals (sobretot la mainada) que ara passen per davant de la fruitera amb absoluta indiferència. I això també és important. |