Les persones que dormen als carrers de Barcelona han augmentat un 43,2% respecte fa dos anys. És la xifra “record” que ha posat sobre la taula Arrels Fundació, entitat que la nit del 3 de desembre va recórrer junt amb 600 voluntaris els carrers de la ciutat durant quatre hores per comptar quantes persones pernocten al ras. El resultat, de 1.982 persones, evidencia que calen “polítiques públiques adequades” per resoldre la problemàtica, segons alerta l’entitat. El recompte dona algunes dades claus: en vuit dels deu districtes de la ciutat hi ha més persones dormint al carrer que durant el darrer recompte de l’entitat, realitzat l’any 2023. Sants-Montjuïc és el districte on hi ha més persones dormint al carrer: 489; un augment “important” comparat amb la xifra de 2023, quan es van comptabilitzar 209 persones; és a dir, un increment del 134%. L’Eixample és el segon districte amb més persones dormint al carrer, amb 389, un 28,8% que el 2023. A Ciutat Vella, que per primer cop no encapçala el recompte, es van detectar 372 persones detectades, mentre que el 2023 van ser 339. A Sant Martí s’han comptabilitzat 335 persones vivint al ras, un 69,2% més. Altres districtes on ha pujat molt la presència de persones dormint al carrer han estat les Corts, on han pujat un 68,2%; o Horta-Guinardó, amb un augment del 50%. A Gràcia i Sant Andreu els resultats han crescut també, tot i que no tant com a la resta de districtes. A Nou Barris el nombre de persones detectades gairebé es manté (de 64 en 2023 a 62 enguany). I Sarrià-Sant Gervasi és l’únic districte on baixa el nombre de persones: si en 2023 hi havia 78 persones dormint al ras, ara s’han detectat deu menys. Pel que fa als barris, el nombre de persones ha augmentat a 47 dels 73 barris de la ciutat. Xifres “de mínims”: encara són més persones Tot i que els resultats són altíssims, des d’Arrels adverteixen que aquestes són un xifres “de mínims”, ja que no han arribat a la totalitat de Montjuïc, on dormen moltes persones, ni tampoc s’han comptabilitzat les cent persones que des del 2 de desembre s’han acollit al dispositiu hivernal de l’Ajuntament de Barcelona i que, aviat, tornaran al carrer. A banda, Arrels assenyala que detecten noves dinàmiques en el sensellarisme de carrer, com els agrupaments de persones a diversos punts de la ciutat o tendes de campanya. D’altra banda, aquest any el recompte també ha arribat per primera vegada l’aeroport, on es van trobar 63 persones pernoctant, tot i que l’entitat assenyala que les han sumat a la xifra final. El sensellarisme “ha canviat” a la ciutat Totes aquestes xifres i dinàmiques detectades fan que des d’Arrels assegurin que el sensellarisme de carrer a Barcelona ha canviat els dos últims anys. “Hi ha més persones dormint al ras, però a espais diferents dels que solien ocupar fa un temps. Després dels desallotjaments que s’han portat a terme des de l’estiu al parc de la Ciutadella, el de l’estació del Nord, el Parc Joan Miró o altres espais com el Centre de Primera Acollida de Nou Barris, detectem que hi ha persones que s’han hagut de desplaçar. Hi ha districtes com el de Sant Martí, on el nombre de persones que viuen al ras ha augmentat a nou dels seus deu barris”, remarquen. També detecten un augment evident de persones vivint a la intempèrie a Montjuïc i la Zona Franca, i als barris del Bon Pastor a Horta. “Són zones on en recomptes anteriors no havíem trobat un nombre significatiu de persones vivint al ras, en comparació amb el centre de la ciutat”, sostenen. Segons l’entitat, això es pot deure al fet que aquest 2025 moltes persones s’han mogut cap a zones que s’ubiquen als marges de la ciutat i zones més industrialitzades, després de les campanyes de neteja i seguretat que ha iniciat l’Ajuntament de Barcelona. “Les polítiques d’actuació a l’espai públic transmeten missatges, tant a l’opinió pública com a les persones sense llar. Fer actuacions de neteja i seguretat per pal·liar el sensellarisme transmet un missatge que és estigmatitzant. No resol el problema ni de bon tros, més aviat l’agreuja”, explica Beatriz Fernández, directora d’Arrels. Aquesta situació, diuen des de l’entitat, els afecta en el seu dia a dia perquè els recursos d’atenció social on habitualment troben serveis bàsics queden més lluny i perquè, en ser desallotjades, poden perdre també les seves pertinences i la xarxa veïnal que els dona suport. “Per als equips de carrer i atenció social que habitualment visiten aquestes persones al carrer també es fa difícil localitzar-les de nou i recuperar els vincles”, afegeixen. Propostes per acabar amb el sensellarisme Per tot això, des d’Arrels recorden a l’administració que cal tenir en compte en les seves polítiques a les persones que directament viuen al carrer. “Són les que habitualment tenen més barreres per accedir als recursos d’ajut públics i estables”. Proposen invertir en habitatge públic, planificant solucions d’habitatge específiques per a persones que viuen al carrer. “Les 2.000 persones que hem localitzat dormint al carrer a Barcelona presenten diferents situacions d’exclusió. Per això, cal que es formulin alternatives diferents i adaptades als diferents graus de necessitat”, assenyalen. També reclamen modificar la normativa de la Mesa d’Emergències Social de Barcelona, perquè les persones que viuen al carrer també tinguin dret a accedir a un habitatge social a través d’aquest canal. D’altra banda, sostenen que cal obrir espais diürns i nocturns de baixa exigència a cada districte de la ciutat, i no condicionar l’accés als recursos al padró, així com tenir una política proactiva d’empadronament, i demanen desenvolupar ordenances de civisme que no criminalitzin el fet de viure al carrer ni les casuístiques que això implica. Així mateix, sostenen que cal una bona coordinació entre les administracions: “Entenem que les competències entre administracions poden ser diverses i que pot haver-hi diferents graus de responsabilitat, però aquest no pot ser l’argument perquè les persones quedin desateses. En relació amb això, aquest mateix dijous la síndica de Greuges ha convocat una cimera entre la Generalitat, ajuntaments i entitats per abordar el sensellarisme. Per acabar, assenyalen com a “essencial” que es reconeguin els drets de les persones que viuen al ras amb l’aprovació de la proposició de llei de lluita contra el sensellarisme que s’està tramitant al Parlament de Catalunya des de fa gairebé quatre anys. |